La Plasmatoria

Som a les acaballes d’un altre any... insisteixo una altra vegada en el tòpic del pas del temps..., potser la meva condició de poeta m’hi obliga...., però és que no puc fer-hi més! Avui, quan escric aquestes línies, celebrem la festa de l’Immaculada Concepció i això em fa recordar que tal dia com avui de l’any 1989, en ple servei militar, un grup de soldadets amb vocació d’actors vam representar a la sala d’actes de la caserna del Bruc de Barcelona l’obra de teatre “La Plasmatoria”, de Pedro Muñoz Seca, un autor espanyol que va estrenar aquesta comèdia l’any 1935... Us preguntareu per què vam escollir aquesta obra. Doncs, per això, perquè és una comèdia i es tractava de fer riure a tots els soldats i reclutes de l’aquarterament. Després de gairebé dues hores i mitja de representació, l’èxit va ser aclaparador. L’obra va agradar moltíssim per la seva comicitat i per la posada en escena tan encertada que ens va sortir aleshores. Jo feia de “Don Bartolo, un señorito andaluz”. El meu paper apareixia gairebé durant tota l’obra amb diàlegs més o menys llarguets i, és clar, pronunciats en andalús!!! No vaig necessitar gaire vestuari, només uns texans, un jersei, unes botes camperes i un fuet d’aquells de fuetejar els cavalls... ha, ha, ha... Tot molt hilarant. Aquell “èxit” ens va suposar un dia de permís i, atenció, una setmana de gira teatral per diferents casernes militars de Lleida i Saragossa!! Sembla surrealista però així va ser... Bé, amics i amigues, deixeu-vos endur per la il.lusió i el privilegi de ser on som la gran majoria de nosaltres..., i pensem que per ser feliços sovint només cal adonar-nos que ja en som, ni que sigui una mica... BON NADAL I BON ANY 2009.

Moisés Stankowich
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la