{mosimage}L’enderrocament de Ca la Rossa
El patrimoni arquitectònic de Castelldefels: un bé escàs que cal conservar.
Una de les finalitats del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC) consisteix en el foment dels valors culturals de la nostra ciutat, especialment en tot allò que fa referència al patrimoni arquitectònic. La conservació d’aquest patrimoni, ja prou minso avui dia, és un bé que cal mantenir viu si no volem renunciar a bona part dels senyals d’identitat de Castelldefels.
Per aquesta raó, ens veiem en l’obligació de denunciar públicament un fet lamentable, com és l’enderrocament -el passat mes de març- d’un edifici del segle XVIII conegut com Ca la Rossa (o Cal Ros), situat al Passeig del Pi Tort. Aquest edifici, inicialment incorporat al Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic (edició de 1985, fitxa núm. 30) i posteriorment eliminat d’aquest Catàleg…, era un dels pocs testimonis urbans -tot i el seu lamentable estat de conservació- de les anomenades Botigues de pescadors, característics, dins del seu estil, d’un període històric de Castelldefels.
Cal suposar que aquest enderrocament complia tots els requisits legals per produir-se i per tant que era del coneixement de l’Ajuntament de la ciutat, la qual cosa creiem que és lamentable, atesa la falta de sensibilitat que demostraria vers el minso llegat històric arquitectònic que tenim a Castelldefels. Per contra, si l’enderrocament no reunia aquests requisits legals, encara seria més greu i caldria demanar que s’actués en conseqüència.
Després de l’enderrocament de la masia de Ca la Seca -produït l’any 2002- i posteriorment en altres ocasions, el GREHIC ja havia demanat que, en qualsevol actuació vers un element factible d’ésser considerat com a patrimoni arquitectònic, es produís un control exhaustiu previ per part de l’Ajuntament, de manera que abans de portar a terme qualsevol enderrocament o reconstrucció d’algun d’aquests edificis -estiguin catalogats o no- es realitzés un informe o estudi històric, documental i arqueològic per part d'algun historiador o arqueòleg, el qual indicaria els criteris a seguir, tant en la restauració com en l’enderrocament de l’element afectat. Per la raó que sigui, això no ha estat així i, per tant, com que el mal ja ha estat fet, caldria demanar responsabilitats a qui correspongui.
El GREHIC considera fonamental la conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat, ja que forma part de la seva història. Precisament, bona part de la idiosincràsia urbanística de Castelldefels consisteix en l’existència de diferents elements arquitectònics, tant antics com moderns (“Torreons”, Masies, Botigues, edificis singulars, etc.) que, sota la mirada del Castell, cal conservar per damunt d’interessos immobiliaris o especulatius.
S’hauria de prendre consciència del fet que l’especulació del sòl comporta no solament problemes addicionals per als ciutadans (massificació, manca de serveis, problemes circulatoris, etc.), sinó la pèrdua d’arrels identitàries, de les quals tan necessitada està la nostra societat.
A més, amb la manca d’equipaments culturals que tenim a la nostra ciutat (sales d’exposicions, museu per a les troballes arqueològiques de Ca n’Aimeric, etc.) seria un encert poder rehabilitar algun dels elements arquitectònics existents per tal de donar-li un ús adient, a la vegada que s’evitaria el seu deteriorament.
Novament insistim en el fet que, abans de tocar cap element patrimonial de la ciutat, s’hauria de fer un informe mitjançant un tècnic arqueòleg. I en cas d’enderrocament inevitable, s’hauria de fer un seguiment arqueològic del mateix.
GREHIC
Grup de Recerques Històriques de Castelldefels “El Torreó”
