Marc Garcia Coté, un apassionat de la vida…
{mosimage}Marc Garcia Coté té 26 anys i una llarga carrera artística al darrere i al davant. Va néixer a Castelldefels i començà fent teatre com aficionat. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, assegura haver passat allà quatre anys on va gaudir molt. Quan va sortir, li van començar a sorgir coses de teatre, després de cinema, de televisió i així va anar combinant-les. Actualment, arriba de viure un any a París. Fascinat per la capital de França i de la seva llengua, torna amb ganes de pujar a molts escenaris i projectes de cinema o televisió. Podeu trobar-lo als escenaris o a la sèrie de TV3, Ventdelplà. Potser no us captivi el pagès, però estic segura que sí que ho farà la persona que hi ha darrera d’aquest personatge.
Com vas entrar a la sèrie?
Un dia vaig participar en un espectacle “Flechas del ángel del olvido” per celebrar els 15 anys de la Sala Beckett on dirigia José Sanchis Sinisterra, que per mi és un dels millors dramaturgs d’Espanya. Aleshores em van cridar per fer un càsting tancat en el qual no hi havia molta gent; després una prova i ja està!
{mosimage}Quina creus que és la clau de l’èxit?
Suposo que l’èxit de la sèrie són els actors, ja que són molt coneguts i a la gent els agrada molt . Després, el fet que tracta temes molts reals, molts propers als personatges, i la gent s’hi sent molt identificada.
Fins on t’agradaria que la teva carrera continués?
Per ara, he fet teatre i televisió. Cinema, n’he fet molt poc i m’agradaria molt fer-ne perquè parteixes molt de tu mateix, m’agradaria provar aquestes coses, m’encantaria.
Com viu el poble de Breda la sèrie?
Els encanta. Sempre que vas allà penses que estaran fins als collons de nosaltres, però és tot el contrari, és una entrega total. A més, això aporta turisme, fama. S’ho passen molt bé, ens ajuden moltíssim, ens ofereixen el que poden, el que tenen.
T’identifiques amb el paper que et toca interpretar?
Sí, encara que jo no tinc res de pagès! Em sento identificat en la manera de ser. A la llarga crec que el personatge l’acabes fent tu i que els guionistes s’adapten a tu mateix i parteixen de la persona qui l’interpreta, així que el personatge acaba sent plenament pur i això és el més maco.
Pots avançar-nos alguna cosa de la sèrie?
La veritat és que el contracte no m’ho permet però puc assegurar que hi haurà quarta temporada i que la sèrie acabarà definitivament al desembre (en principi, és clar).
Tens algun projecte diferent en aquests moments?
Sí, ara començaré a assajar un obra de teatre i tinc dos projectes diferents. Un és amb la Magda Puyo, tinc moltes ganes de treballar amb aquesta directora de teatre i estrenem al Festival de Girona. Tinc un altre projecte a Madrid.
Parlem de Castelldefels…
{mosimage}On vas estudiar?
Vaig estudiar a l’Edumar fins a EGB. Després vaig marxar a un institut de Barcelona, després a l’Institut del Teatre, a Bielorrússia, etc.
Fas vida a Castelldefels?
No gaire, molt poc, un cop a la setmana. Vinc a visitar els meus pares i els meus avis.
Què és el que més t’agrada de Castelldefels? I el que menys?
El que més m’agrada…la platja!! I el que menys, el poc que es fa en l’àmbit cultural. Sorprèn que una ciutat com Castelldefels no tingui encara un teatre en condicions.
Et reconeix la gent pel carrer?
A Castelldefels és on menys, però normalment sí. On hi ha “fenònem” fama és a la comarca del Gironès. Allà és increïble i mira que jo tinc un personatge secundari… No sé què faran l’Emma Vilarasau o el Jordi Boixaderas.
Conserves els amics de la infància?
No gaire, al llarg del temps t’acabes distanciant. Gràcies a les casualitats de la vida, me’n trobo alguns i m’agrada veure que han arribat lluny i que han fet coses interessants a la vida.
Qüestionari:
Personatge televisiu que recordis especialment:
L’Emma Vilarasau, fent d'Eulàlia Montsolís a Nissaga de Poder.
Programa preferit de la televisió actual:
L’illa del tresor, un programa preciós que fa entrevistes plenes de creativitat i humor.
Amb qui t’agradaria treballar a la televisió:
Josep Maria Flotats.
Amb qui t’agradaria treballar al cinema:
Érick Zonca, un director francès. Autor de La vida soñada de los ángeles.
Un actor:
l’actriu francesa Juliette Binoche
Una cançó:
Una cançó infantil d’Antonia Font que tracta d’un tauronet petit. M’encanta!
Un llibre:
Donde el corazón te lleve de Susanna Tamaro o el capítol núm. 7 de Rayuela de Julio Cortázar ¡Llegiu-lo!
Una pel·lícula:
Amelié (vaig sortir amb una rialla del cinema), Código desconocido o La pianista.
Un somni:
En tinc molts… Actuar a París en un teatre professional en francès.
Amable, tímid, simpàtic, agradable, apassionat de la vida… em va fer sortir d’aquell bar amb ganes de llegir més, d’aprendre francès, de mirar teatre amb altres ulls, d’anar al cinema i no només veure les pel·lis conegudes o americanes.
Gràcies pel teu temps i l’interès, gràcies per fer-me veure coses que potser no hauria pogut veure si no hagués estat per aquella conversa. Molta sort i desitjo (i n’estic segura) que continuarà aquesta “passió” per tot allò que fas… A més, diuen que si les coses es fan amb passió tot és més divertit!
