És difícil arribar a final de mes
{mosimage}El passat 13 de juny vaig preguntar al President Montilla, a la sessió de control parlamentària, sobre l’evolució del salaris a Catalunya. Una qüestió fonamental per a la majoria de la gent, però que no va tenir transcendència pública. L’opinió publicada també contribueix a la no política, per la qual cosa crec útil reproduir la pregunta.
“A Catalunya es crea riquesa, però aquesta riquesa no es redistribueix bé, i té un reflex molt preocupant en l’evolució dels salaris, repercutint negativament en el nivell de vida de la gent treballadora”. La comparativa 1997-2006, entre l’evolució acumulada de l’IPC (32,50) i els increments dels salaris a Catalunya (29,78), dóna un diferencial negatiu de -2,72 per als salaris.
És a dir, la gent treballadora ha perdut poder adquisitiu en la darrera dècada. I si agafem el període 2002-2006, el diferencial és més gran, de -5,32.
Dit d’una altra manera: l’evolució dels sous, els efectes de l’aplicació de l’euro, els preus de l’habitatge i les hipoteques, les raquítiques polítiques públiques dels antics governs conservadors i l’increment d’impostos indirectes, porten al fet que sigui difícil per a molts treballadors arribar a final de mes i que sigui impossible, per als més joves, l’autonomia personal.
Treball precari i baixos salaris afecten negativament la qualitat de vida de la gent treballadora i dels joves. Però també la qualitat de la democràcia, ja que els allunya de la política i els aboca a l’abstencionisme. Una societat on la renda està millor distribuïda i on les diferències relatives són menors, és una societat més democràtica, amb més igualtat i justícia social. Som conscients que no tot està en mans del Govern, però quan un sistema econòmic presenta una redistribució tant desigual, cal que un govern d’esquerres fomenti més polítiques redistributives: 1) amb el desplegament, com diu l’Estatut, del marc català de relacions laborals per garantir convenis de referència per a tothom amb salaris dignes. 2) amb la promoció de les polítiques socials, d’habitatge i del transport públic. 3) amb una política fiscal on pagui més qui més té, quan la majoria dels ingressos tributaris directes provenen de les rendes salarials.
Les condicions econòmiques favorables s’han d’aprofitar per fer polítiques pensant en les persones. Dignificar la política i la visió que les persones tenen de la política i dels partits, passa per donar respostes a les seves necessitats. Millors salaris i polítiques redistributives són un bon camí per fer-ho.
Jordi Miralles i Conte, coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat
