Barça, carta al Director
Amb la proclamació d’un “codi intern” (implícit reconeixement que abans no hi era!), l’esquer dels nous i flamants fixatges i la beneficiosa gira per la Xina (econòmicament parlant, és clar, perquè, amb tots el meus respectes, ves quin futbol saben jugar, allà) sembla que la frustració i la vergonya de la temporada passada (on li vam servir en safata d’or la Lliga al Madrid, tot encaixant altre cop un gol als darrers minuts contra l’altre gran rival, l’Espanyol) s’han esvaït per a tothom. Però com aficionat al Barça que sempre he estat, després de veure el meu fill patir i esperar inútilment que el Mallorca ens tragués les castanyes del foc, després de veure desaparèixer impunement l’UB Barça (sí, un simple club de bàsquet femení, però que ha guanyat molts títols amb la samarreta blaugrana), aquesta vegada dic prou: espereu-vos asseguts, jugadors, directius, mitjans de comunicació… El tòpic ha pres per mi una certesa incontrovertible: massa diners, massa vanitat, massa interès suscitat enfront d’altres qüestions més importants per als éssers humans i per al nostre món en perill. Trigaré a mirar un partit fins que la conducta de tots els qui formen part de l’espectacle estigui presidida pels valors exigibles a qualsevol esportista professional: il.lusió, sacrifici i intel.ligència.