Anna i el Che – Homenatge
{mosimage}Vam fer juntes el 1999, amb molts d’altres amics de la ciutat, el nostre primer viatge a Cuba i vam compartir el primer bany de sol i aigua en una magnífica platja… per a nosaltres soles: com vam riure! Les dues havíem estat anys, per separat, somiant la trobada amb la gent, les idees, la lluita d’un poble que admiràvem i respectàvem. I totes dues compartíem un desig: conèixer més el Che i la seva implicació en la revolució cubana. Aquest any que celebrem el 40 aniversari de l’assassinat d’Ernesto Guevara en terres bolivianes, acomiado la meva (nostra) amiga Anna M. Carné Ridau, lluitadora incansable pels de prop i pels de lluny, admiradora de Serrat i del Che, amiga fidel, confident i confiada.
Hi hem perdut molt, perquè no tothom és capaç d’encomanar entusiasme, de treballar incansablement o de defensar sense intermitència la justícia social, com feia ella. “Ens calen Ches…” deia. “Ens calen ‘Annes’”, afegeixo jo, com ella, que mai no fallava amb el seu: “Compta amb mi”.
Records al nostre amic de Santa Clara, on tant desitjaves anar. A reveure, compañera. Ens retrobarem, segur, però mentrestant…, trobarem a faltar el teu coratge, trobarem a faltar el teu somriure.
