Estanys de Juclar a Andorra
{mosimage}Tal com hem repetit en aquesta columna, Andorra és un país que -a més de carreteres, pistes, apartaments que s’estenen cap amunt com una taca d’oli, grues, instal·lacions d’esquí, comerços i inacabables caravanes de cotxes- encara conserva paratges magnífics: boscos, prats alpins, llacs i alts cims. Això sí, s’ha de pujar per sobre de les esgarrifoses valls baixes. Aquesta excursió, sense pujar a cap cim, ens permet unes vistes realment encantadores. El desnivell és relativament petit, per senda senyalitzada amb marques de pintura. És, doncs, una excursió d’escassa dificultat, però d’alta muntanya i amb uns magnífics panorames de llacs, pics, prats i flors.
Època recomanada: De juny a octubre. Nosaltres la hem fet aquest octubre, però segurament és encara millor a principis de l’estiu amb la floració.
Viatge: C-32 fins a la sortida de Sant Boi. C-245. B-10. A-2. C-55 fins a Manresa. C-16C i C-16 fins passat el túnel del Cadí (peatge). C-162 i N-152 fins a Puigcerdà i Bourg-Madame. N20 fins a la desviació abans del túnel a la N320 per Porté-Puymorens i el port de Puymorens. N22 fins al Pas de la Casa i el port d’Envalira. CG-2 fins a Soldeu. Total, uns 220 km. Es pot estalviar alguns quilòmetres i temps utilitzant els túnels de peatge de Puymorens y d’Envalira, però potser no val la pena. Nosaltres no els vàrem fer servir.
Aproximació amb cotxe: Des de Soldeu, baixar per la CG-2 al llarg d’aproximadament 1’5 km fins a un pronunciat revolt a l’esquerra, on agafarem l’estreta carretera de la vall d’Incles que arriba fins al pont de la Baladosa. Aparquem a l’explanada a la vora del riu.
A peu: Des del final de la carretera asfaltada (1.850 m), agafem la pista que penetra pel bosc propera al riu de Juclar. A uns 10 minuts sortim del bosc, deixem a la dreta un trencall que es dirigeix cap al Siscaró (rètol indicador). Seguim per la pista fins el final, passem per un petit pont de pedra i seguim per un camí ample al començament, que de seguida es fa més estret i remunta proper al riu Juclar, sempre reforçat amb marques de pintura. Passem per boniques cascades i pletes fins arribar a la riba de l’Estany Primer de Juclar, reforçat amb una petita presa propera al refugi lliure de Juclar, propietat del Govern d’Andorra, en obres d’ampliació i conversió en refugi guardat. (2.294 m). Des que arribem a l’Estany Primer, tenim davant nostre, com a teló de fons dels estanys, l’altiu i elegant pic d’Escobes (2.781 m). Voregem el llac seguint la senda , que passa per entremig dels dos estanys. Aquí comença una forta pujada fins a la collada fronterera de Juclar (2.463 m). Des d’aquí es veu a baix al Nord un altre estany de Juclar i més enllà, a 3,5 km en línia recta, el refugi de Rulhe i a la meitat de distància cap al NE el pic de Rulhe (2.789 m). Val la pena allargar una mica més l’excursió pujant cap a l’Est per la senda fins al Coll de l’Alba (2.546 m), des d’on podrem contemplar l’estany i el pic del mateix nom. Baixem pel mateix itinerari de la pujada. La durada, sense comptar les aturades ni els recorreguts complementaris per buscar panorames, es pot calcular en 5 h, però es pot escurçar a la meitat arribant només als estanys de Juclar.
Allotjaments: A més dels molts hotels i campings que hi ha per tota la vall del riu Valira, hi ha un camping i un terreny d’acampada a la bonica vall d’Incles. http://hotel-canillo-hotels.hotels-andorra.com/.
Cartografia: Mapa excursionista “Andorra”, escala 1:40.000 de l’Editorial Alpina. “Carte de randonnées Cerdagne-Capcir”, núm. 8 de “Rando Edicions” de l‘”Institut Géographique National” francès.
Meteorologia: www.meteocat.com
{mosimage}
Advertiment: La realització de les excursions i ascensions descrites en aquesta columna poden tenir dificultats que cada persona ha de valorar segons la seva experiència i capacitat. Els horaris (que no inclouen les aturades), dificultats i traçats són estimacions.
