En la mort de Josep Guinovart
{mosimage}L’artista compromès
12 de desembre de 2007
El passat dilluns 3 de desembre, com a Regidor de Cultura i en representació de L’Ajuntament de Castelldefels, vaig tenir la satisfacció d’assistir a la inauguració de l’exposició Cartells d’un temps que, en honor del vuitantè aniversari de Josep Guinovart, havia organitzat el Museu d’Història de Catalunya.
Després de saludar-nos i abans d’iniciar-se l’acte, en Guinovart em va agafar pel braç i em va portar fins davant del cartell que havia fet per al comerç de la ciutat i em va dir tot orgullós: “Castelldefels també és present en aquesta exposició”.
{mosimage}Josep Guinovart era un home compromès amb el seu país i amb la seva ciutat. Compromès en la lluita per la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia, quan encara estàvem sota el regim franquista. Compromès en la construcció de la democràcia en els temps de la transició i compromès amb Castelldefels en tot allò que fos necessari. La seva primera gran col·laboració amb la ciutat va ser l’any 1980, amb el primer ajuntament democràtic amb una exposició al Casal de Cultura i anys més tard amb una altra exposició en homenatge a Federico García Lorca.
La seva generositat envers Castelldefels era extraordinària. Encara recordo quan a l’any 1997 el vaig anar a veure a casa seva per demanar-li poder inaugurar la Sala d’Exposicions de la plaça de l’Estació amb una exposició seva. Encara no havia acabat la frase quan ja tenia el seu sí. La darrera gran exposició que va fer a Castelldefels, Memòria en blau, la va realitzar l’estiu de 2006 a la sala institucional del castell, aquest espai que li era de tant bon grat.
Tots els que hem tingut la sort d’haver entrat en contacte amb Josep Guinovart sabem de les seves conviccions democràtiques, dels seus profunds valors d’esquerres i de la seva extraordinària generositat. Mai no va tenir un no per a Castelldefels i la seva ciutat adoptiva li va tornar la seva estimació amb la instal·lació, a l’Avinguda Constitució, de la seva escultura “La Clau de la Ciutat” i posant el seu nom a un centre educatiu de la ciutat.
En aquets moments de profunda tristesa que ens provoca la seva desaparició cal agrair la seva generositat, el seu compromís i haver-nos deixat acostar-nos a la seva obra i sobretot a la seva gran persona.
