La cara i la creu de l’economia
{mosimage}El creixement econòmic a l’Estat espanyol no ha anat acompanyat d’una distribució equitativa de la riquesa, ni d’una millora de les condicions laborals. Uns pocs han guanyat molt, mentre que moltes persones, que treballen en precari, són les que han generat una riquesa de la qual no gaudeixen. Veiem algunes dades.
L’any 2005, el benefici net de les empreses no financeres a Espanya va augmentar un 25%. Els grans valors que cotitzen en borsa i s’inclouen a l’IBEX-35 van incrementar els seus guanys un 44% (la banca va assolir un 58.8%). Les societats cotitzades a borsa van repartir l'any passat 23.338 milions d'euros, un 7% més que l'exercici anterior. Els bancs, les elèctriques i les companyies de telecomunicacions van ser les que van retribuir més als accionistes, amb 7.531, 3.819 i 3.147 milions d'euros respectivament. I les constructores Accciona, FCC i ACS van ser les més generoses. Pel que fa al sector financer, el Santander va repartir 3.456 milions d'euros, que suposa un increment del 23,5% respecte el 2006, el BBVA 2.424 milions, un 27% més i el Banc Sabadell va augmentar el seu dividend un 21%.
Mentrestant, en els darrers 10 anys el salari mitjà, en termes reals, ha retrocedit un 4%. No hi cap altre país de la UE dels 15 on el salari real hagi disminuït. La realitat laboral de molta gent, especialment dels joves, està marcada per una precarietat que s’expressa en termes de temporalitat, rotació, baixos salaris i una elevada sinistralitat. La contractació temporal a Catalunya representa el 26%, i a Espanya el 34%. Més de la meitat dels assalariats del sector privat tenen un sou inferior a 1.000 euros nets al mes. El sou mitjà dels treballadors de 20 a 29 anys és de 750 €/mes i la meitat dels joves serien pobres si marxessin de casa dels pares. El salari mínim interprofessional és de 600 euros mensuals, el segon més baix de la Unió Europea dels 15. El 72% dels nous llocs de treball que es van crear l’any 2006 van ser llocs de treball amb salaris baixos, ara repunta l’atur i l’any 2007 han mort 841 treballadors a la feina.
Aquesta és la cara i la creu de l’economia. No tenen vergonya PSOE, CiU i PP, que en una subhasta electoral proposen abaixar impostos. El que cal és que pagui més qui més té, gravar els beneficis de companyies i la banca, i garantir treball digne, segur i amb millors salaris per als treballadors i les treballadores.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat
