Emergència nacional: sequera
{mosimage}Con ja sabeu, el clima mediterrani, des del punt de vista pluviomètric, es caracteritza per tenir dues estacions seques (hivern i estiu) i dues estacions de pluges (primavera i tardor). Des de fa dos anys, i el 2008 pot ser el tercer any consecutiu, el nivell de pluges ha estat molt per sota la mitjana provocant l’actual sequera i, en conseqüència, la disminució de l’aigua embassada fins arribar a nivells mínims del 20% de reserves. El problema de la sequera és que sabem quan ha començat però no podem saber quan finalitzarà. En aquests moments, Austràlia està en l’onzè any de sequera.
Aquesta realitat ha disparat totes les alarmes fins a tal punt que el Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha qualificat la situació actual d’emergència nacional.
Conscients de la problemàtica que l’aigua representa per al nostre país, des de fa anys s’han vingut prenen tota una sèrie de mesures que ens ha permès que, malgrat l’àrea metropolitana ha crescut en un milió i mig d’habitants, actualment es consumeixi el mateix volum d’aigua que a l’any 1975. La darrera mesura transcendent que es va prendre a l’any 2005 és la construcció de la dessaladora del Prat, que entrarà en funcionament el maig de 2009 i que produirà 30.000 m3 cúbics anuals d’aigua.
Malgrat totes aquestes mesures, si les pluges de la tardor no són molt generoses, entrarem en una fase crítica que provocaria els talls de subministrament. Aquesta emergència nacional requereix de mesures extraordinàries que passen per connectar l’aigua del Segre a través del túnel del Cadí amb una canalització de 14 km, o la connexió de l’Ebre a través d’una canalització de 60 km fins a connectar-la a la xarxa Ter-Llobregat. A hores d’ara, el Govern d’Espanya sembla haver optat per la segona opció.
Però, per fer front al problema de l’aigua, caldrà seguir activant mesures d’estalvi i d’eficàcia i eficiència en el consum de l’aigua. A Castelldefels ja ens hem posat les piles. Bona mostra és l’escola bressol La Muntanyeta, equipament que disposa d’un sistema de recollida i aprofitament de les aigües pluvials i la reutilització d’aigües grises. Des de Cal Ganxo s’ha iniciat un programa de difusió per barris de mesures d’estalvi d’aigua. Al butlletí municipal s’ha iniciat una pàgina de divulgació de bones pràctiques mediambientals. També cal ressenyar les obres de recuperació del pou de Bellamar, la recuperació de l’aljub del Castell i la realització d’un projecte de reutilització d’aigües del freàtic.
Fer front a la sequera és una responsabilitat de tots, que ens ha d’empènyer a prendre mesures que ens aboquin a la utilització racional i raonable d’aquest bé escàs i imprescindible que és l’aigua.
