Problema d'aigua o de comunicació?
{mosimage}El problema de l’aigua ha posat en evidència al Sr. Montilla, ja que com a president de la Generalitat no sembla que hi pinti gran cosa en aquesta situació, que tampoc no sembla que el Tripartit sàpiga si és o no “d’emergència nacional”. Al principi ja ens van voler enredar anomenant “captació” al que és purament i simplement un “transvasament”. El Sr. Montilla, però, acusa CiU de “fer el possible per entorpir la relació entre governs”. Entre governs? Que n’hi més d’un? Per molt que el president digui que no hi ha crisi de comunicació amb Madrid, és més que evident que, si més no, no es troben en la mateixa freqüència, si és que Zapatero no ens està enredant un cop més, cosa gens descartable per altra banda. Vull creure que el toc d’atenció d’en José Blanco, titllant gairebé d’irresponsable al seu col.lega de partit, Sr. Montilla, no forma part de la broma com la Generalitat interpreta les declaracions dels seus superiors de Madrid. Sigui com sigui, no anem bé. Cal exigir al Govern català solucions, coherència, unitat d’acció i transparència, si no, CiU haurà d’anar a batallar tota sola. No passa res. Ens mou la defensa dels interessos de Catalunya, i si hem de pressionar Zapatero perquè creï una comissió pel Roine perquè pensem que és una bona solució, ho farem. I si això fa trontollar la nau socialista, serà que els capitans que la governen han començat a perdre les cartes de navegació. Siguem seriosos, uns dels principis que regeix la Unió Europea és el de solidaritat. A molts se’ls omple la boca en parlar d’Europa, però a l’hora de la veritat, l’Espanya de sempre, la endogàmica, considera una humiliació beure’s l’aigua dels francesos si no ve elegantment embotellada. Sense (més) comentaris.