Senderisme
{mosimage}Senderisme. És una forma de recórrer el territori, i per tant una forma d’excursionsime i una de les maneres de fer muntanya. Hi ha una infraestructura que el facilita: la xarxa europea de senders, que permet efectuar itineraris per indrets especialment interessants per valls, muntanyes i països.
Sender. Es tracta d’un itinerari dissenyat de manera que, per camins, pistes, senderes, etc, tot cercant els passos més adients, per valls, colls, carenes, etc, es puguin visitar contrades i llocs considerats d’interès paisatgístic i/o cultural.
{mosimage}
Circ de Saboredo, a la ruta dels 9 Refugis, paradís de llacs.
Foto: Juan Manuel Patón
Tipus de senders.
Senders de Gran Recorregut (GR) -de més de 50 km- senyalitzats amb traces de color blanc i vermell.
Senders de Petit Recorregut (PR) – entre 10 i 50 km- senyalitzats amb blanc i groc.
Senders Locals – menys de 10 km- amb senyals de color blanc i verd.
Senders urbans, amb senyals de color groc i vermell.
Els senders poden ser lineals o circulars.
A Catalunya, la xarxa de senders és controlada per l’Associació Catalana de Senderisme per concessió en exclusiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Història. El senderisme "organitzat", és a dir, la pràctica de marcar itineraris, mantenir-los, descriure’ls i recorre’ls, s’inicià a França l’any 1947 amb el nom de “randonnées”. A Catalunya s’inicià i es desenvolupà dins de l’excursionisme federat, l’any 1972.
Actualment la Xarxa Catalana de Senders compta amb prop de 6.000 km de senders senyalitzats arreu del país, amb 38 guies editades. Està enllaçada, al nord per mitjà de la Xarxa de Senders Francesa i la Xarxa de Senders Andorrana amb tota la resta del continent; pel sud i per l'oest, per mitjà de la Xarxa de Senders del País Valencià i per la Xarxa de Senders d'Aragó, respectivament, està enllaçada amb la resta de la península Ibèrica.
Principals senders GR dels Pirineus. Des del punt de vista del muntanyisme als Pirineus, hi ha tres GR que mereixen ser destacats: el GR 10, el GR 11 i l’HRP (Haute Randonnée Pyrénéenne o Alt Sender Pirenenc). Tots tres recorren tota la cadena d’Est a Oest: el GR 10 per la vessant Nord, el GR 11 pel Sud i l’HRP passant per ambdós a una altitud major en general, coincidint de vegades amb trams dels altres. Tots tres tenen trams variants optatius. També mereixen menció alguns recorreguts parcials, com ara la Ruta dels 9 Refugis d’Aigües Tortes (també anomenada “Carros de Foc”), que permet un magnífic recorregut pel Parc Nacional de refugi en refugi, tots 9 guardats: Ernest Mallafré, Amitges, Saboredo, Colomers, Restanca, Ventosa i Calvell, Estany Llong, Colomina i Josep María Blanc. En total es recorren 56 km amb un desnivell de 4.400 m en unes 33 hores de marxa efectiva, que es pot dividir en etapes utilitzant refugis –tots o part d’ells- per pernoctar. Recordeu que és imprescindible reservar plaça als refugis planificant bé les etapes. Un altre recorregut molt recomanat és l’anomenat “La Porta del Cel”, a la Vall Ferrera, un circuït molt exigent que passa pel cim de la Pica d’Estats (sostre de Catalunya). Es poden fer molts altres recorreguts parcials adaptats a les pròpies condicions físiques i mentalitat. Reiterem que a la muntanya s’ha d’anar adequadament equipats.
Senyals dels senders
{mosimage}
Més informació:
http://www.euro-senders.com/web_cat/framesgr.htm
http://www.gronze.com/senderismo/carros-de-foc.htm
