Divagacions prop del mar

Divagacions prop del mar

{mosimage}Aquests articles d'estiu haurien de ser els més refrescants, tot i ser un estiu on els xàfecs, de tota mena, ens aigualeixen més d'una torrada al sol i es converteixen, sense volerho en un lament que no desitjo. L'increment de població estacional no hauria de ser perjudicial per a la salut de la nostra ciutat, ans al contrari, el nostre malmès comerç local que pateix reiteradament una gestió de suport lamentable, d'anar- hi anant, vaja, sense cap mena de nord a curt i mitjà termini, ho sap. La nostra bona oferta en restauració també, però en comptes d'avançar en la línia de la qualitat, de l'oferta diversificada i sumar-la al turisme estacional de només sol, platja i… sense normes, fem el pas del cranc, un pas endavant i dos enrere. Aquest comportament col·lectiu d'alguns ciutadans i ciutadanes que respecta a la seva ciutat on no pot llençar tot el que li peti al terra, ni aparcar impunement a les voreres, travessar per on convingui, vies de tren incloses, etc.i, que sembla que oblidin quan arriben a la nostra ciutat no em deixa de sorprendre. Tampoc ens fem respectar gaire quan les nostres papereres són massa petites i insuficients, la neteja torna a flaquejar als nostres carrers i surt més barat aparcar en llocs on no és permès que passar-se el temps del tiquet de zona blava. Cal que ens fem sentir com a ciutat, que expliquem que a Castelldefels els seus ciutadans i ciutadanes tenim també, com a qualsevol altra ciutat, unes normes de civisme. Que volem compartir la nostra ciutat, però la volem neta, popular i oberta. Que volem les nostres dunes protegides, també a l'estiu. Que volem conviure i no suportar. No som, només, un lloc on banyar-se, beure i embrutar. No ens fa res compartir el mal servei de Renfe, ara més saturat per l'increment de població, el que si ens fa fàstic és caminar damunt les deixalles abandonades a qualsevol lloc.Que no ens passi com el nou rellotge de l'estació, lluent i sense hora. Aturat. Nosaltres no ens hem d'aturar fins aconseguir que uns i altres, els altres i els uns, conciliem els interessos. A tothom beneficiarà conèixer o saber-se d'una ciutat millor.