El Zoo d’en Pitus
{mosimage}Amb l’admiració i el respecte que mereix l’escriptor Sebastià Sorribas per endavant, li “robo” el títol d’aquesta bonica i divertida història que em fa cada estiu pensar i recordar com el valor d’aprendre sempre, de tot i de tothom, es va fer clar en la meva vida…
Els principis vitals que ens guien solen venir d’ experiències i persones que ens han fet de mestres, però sol haver en cada cas un moment màgic, d’inflexió, que suposa una mena d’assentament del que ens sembla bo.
El Zoo d’en Pitus… era un dels títols que la mestra de català, l’any 1978 va posar a la llista de lectures suggerides per l’estiu.
No es tractava de fer fitxes per millorar una assignatura suspesa, ni repassar temes per un examen de setembre,…la proposta era apropar-se a la lectura i l’aprenentatge sense horaris ni perspectiva d’avaluació. Llegir per plaer, llegir per riure, per plorar, per emocionar-se, per espantar-se, per viure moltes vides a través de totes les històries que ens atrevíssim a encetar.
Vaig llegir tots els llibres que ens van proposar… van ser una gran descoberta, el zoo…i la resta,… i avui, com aquell estiu, torno a sentir les pessigolles que em fan pensar, sentir i proposar que busquem sempre l’espai per aprendre, per estudiar, la ficció i la realitat, l’espai i la terra, la filosofia i i el joc,…tot, perquè sí, per saber, per aprofundir en les capacitats que ens són pròpies com a humans, més enllà que també ens sigui bo i útil per a la millora professional.
Formar-se contínuament, àmpliament, democràticament… llegir, pensar, sentir, sempre ens farà créixer i ser millors …bon estiu!