Crònica d’agost
{mosimage}Quan encara ressonen aires de festa major i amb el parèntesi que suposa el relaxament de les vacances, m’adono que m’he despistat una mica i que haig d’improvisar aquest article des del tendal de la Universitat Catalana d’estiu a Prada, al peu del Canigó. Enguany ens hi hem trobat uns quants ciutadans i ciutadanes de Castelldefels compartint tallers, experiències, aprenentatges i grans moments de concerts d’un nivell envejable. Ahir al vespre, l’actuació de la cantant Lídia Pujol va ser d’una bellesa i força que deixa petja. Ara, tot just som al tercer dia i encara ens esperen gaudis diversos, ja que la programació d’enguany no deixa indiferent a ningú en un marc com aquest que ha complert quaranta anys de servei. A voltes, però, em pregunto si a la nostra vila la programació cultural i festiva s’ajusta a la diversitat i necessitat de la ciutadania, doncs, més enllà de l’oferta estandarditzada a la qual estem habituats, poques ocasions podem qualificar de singulars. Durant les festes del mar, cal destacar el grup d’havaneres que actuà a la plaça de les Palmeres oferint una boníssima interpretació amb una cantada d’havaneres i no amb un succedani de barreja al qual ens tenen habituats altres grups Una altra bona actuació va ser la Salseta, i l’esforç constant de la nostra Agrupació de Cultura Popular que dóna el punt més encertat d’ambient de festa major.
En massa ocasions hi ha una mena de tics que no acabo de pair, el concepte de barreja no sempre és una bona mescla. Mesclar és ponderar les dosi. Barrejar per barrejar pot acabar donant un resultat que no respongui al gust de ningú. Diuen que una miqueta d’enveja és sana i cada any quan observes les programacions lúdicofestives, a banda d’excepcions singulars com la Mostra de Cuina, fas comparacions –sí, odioses– amb poblacions de menys entitat que la nostra que saben donar-hi a l’estiu, a més a més del mar, el sol i la platja, un toc cultural de primera fila que fa de pol d’atracció perquè la gent ens hi apropem a gaudir de l’actuació que ens proposen enmig d’una oferta que cada dia es dirigeix a un públic diferent. Com que som a l’agost, i em trobo lluny de xafogors ambientals, deixaré que aquesta columna, més crònica que article, aparqui allò del que també caldrà parlar-ne, però que pot esperar al setembre quan fem una una bona repassada als esculls urbanístics i de mobilitat que hem hagut d’esquivar amb més o menys fortuna. En parlarem.