Els comptes clars d'una vegada
{mosimage}Un cop passat el temps estival, reprenem el curs polític amb forces renovades, alhora que enfilem també el segon any de govern municipal. La tardor es presenta mogudeta per culpa d’aquesta tempesta d’estiu provocada pel govern central en la seva estratègia d’incomplir el que disposa l’Estatut. El govern central ha incomplert una llei orgànica i ho ha fet convençut, mostrant múscul, demostrant maneres prepotents i deixant entreveure el que ens espera a la societat catalana si seguim entestats amb el “nostre” Estatut i tot el que havia de comportar de millora per a Catalunya com a societat i nació.
La reconeguda crisi servirà de perfecte excusa perquè finalmente no s’arribi a un acord de finançament satisfactori, acord que com sabem havia d’haver estat enllestit el passat dia 9 d’agost. Sort en tenim que el conseller Saura encara hi afegís més llenya…, i ho dic amb tota la ironia possible perquè no es mereix cap més altra consideració. En l’àmbit municipal, hauríem d’exigir també més finançament per als ajuntaments, i no em cansaré de dir que aquesta és una reinvindicació històrica de les entitats municipalistes, malgrat aquest crisi que sembla que hagi de paralitzar-ho tot. Donat que la gent veu en l’ajuntament l’administració més pròxima, això fa que els consistoris haguem de dedicar molts diners a temes que no són propiament municipals.
Catalunya, una vegada més (i ja en són massa) no es mereix aquest tracte despectiu i encara menys des que coneixem les xifres de les balances fiscals, xifres que demostren que mai no hem estat insolidaris i que només reclamen, amb més raó que mai, el que és just. Com he dit abans, ens espera una tardor mogudeta.