Entrevista a Anna Pérez

Entrevista a l'Anna Maria Pérez

Després de quatre anys de molta feina, importants resultats i millores més que evidents a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Castelldefels, l’Anna Maria Pérez, deixa la presidència local.

A l’hora del relleu, cal no oblidar una cosa fonamental i que és part important dins la política: sota la seva presidència, s’han guanyat vots a totes les eleccions. Això parla ben clarament de quina ha estat la tasca desenvolupada durants aquests anys i reflecteix les hores d’esforç que tant ella com el seu equip han dedicat al projecte, a CDC, en definitiva, a millorar Castelldefels. A l’hora de redactar aquesta entrevista, ja coneixem el nom del candidat proposat pel Comitè Executiu Local, i que avancem aquí en primícia.

{mosimage}Sembla ser que a CDC-Castelldefels s’obre una nova etapa, oi?
Així és, i penso que és un exercici democràtic saber en quin moment cal fer balanç de les coses i, mirant per aquesta salut democràtica, saber quin és el moment del relleu. No crec en la duplicitat ni en l’acumulació de càrrecs. Vull centrar-me en la meva tasca de regidora de Comerç, Promoció Econòmica i Foment de l’Ocupació.

Marxes per algun motiu concret?
Primer, perquè després del 15è Congrés de Convergència, celebrat el passat juliol, s’ha obert el període per celebrar eleccions a les presidències locals i comarcals. Segon, perquè crec que ja toca i perquè, des del primer dia, vaig dir que el meu compromís era de quatre anys.

Pots fer-nos un balanç d’aquests quatre anys de presidència?
Mireu, jo vaig guanyar les eleccions a la presidència local en uns moments molt tèrbols i de fortes lluites intestines. A poc a poc, i amb molt d’esforç, hem anat  refent tots els ponts, tant materials com humans, dins del partit. Avui dia, el partit funciona i té projecció.

Què vol dir projecció?
Doncs que el projecte engegat fa quatre anys, i corroborat amb els bons resultats de les municipals del 2007, ha de seguir un procés lògic de continuïtat. Cap partit seriós dilapidaria el patrimoni polític que tenim ara per ara entre mans. Pensant en Castelldefels i per compromís amb la gent que ens va votar, el projecte cal complir-lo. La nostra obligació política és mirar pel bé de Castelldefels i assolir el màxim de representativitat municipal per poder desplegar del tot el projecte convergent.

Hi ha cap candidat?
Encara que no s’ha obert el termini de presentació de candidatures (i ho pot fer qualsevol militant), puc dir que en el darrer Comitè Executiu Local l’Armand Güell va ser elegit per unanimitat. És un candidat de consens, un home d’intensa trajectòria política local, que coneix molt bé el partit, treballador, seriós, respectat per la militància i, molt més important que tot això encara, no només sembla un home honrat sinó que ho és.

Parla’ns, doncs, del teu futur polític
Encara que deixo la presidència local, jo continuo sent regidora i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Castelldefels. Èticament, haig de respondre a la confiança dipositada en la meva persona. A més, com tothom sap, el grup municipal de CiU forma part del govern i fins ara la tasca desenvolupada és molt positiva.

I el teu futur, diguem-ne, més personal?
Personalment tinc plans de reobrir el meu restaurant de tota la vida perquè el món de l’hostaleria és molt engrescador i perquè molta gent troba a faltar aquells canelons i aquelles paelles tan bones que fèiem, ha, ha, ha. D’altra banda, crec també que em trobo en un moment decisiu per formar una família, cosa per a la qual ara per ara em sento molt preparada.  A més, la política municipal, abans o després, s’acaba, i aquella persona que no sàpiga veure-ho, millor que ja no s’hi dediqui, però no per res, sinó perquè són cicles naturals i no s’hi pot anar en contra, d’això.

Vols afegir alguna cosa més?
Vull agrair molt sincerament als meus companys i companyes la seva feina i suport. La política té, entre altres, un tòpic molt cert i és que, quan t’hi dediques, acabes veient molt clarament qui t’ha ajudat perquè ho sentia i qui t’ha ajudat per pur interès. D’entre les coses bones que t’aporta personalment la política és que, al final, et mostra qui són els teus veritables amics. I això tothom no ho pot dir.