Entrevista a Daniel Fuentes
{mosimage}Acte de comiat
Vint anys es poden viure de moltes maneres, però de ben segur que si es dediquen a una vocació, esdevenen apassionants. Aquest és l’adjectiu que defineix els 20 anys durant els quals Daniel Fuentes ha presidit la Creu Roja; ara que deixa el càrrec, ho fa convençut que cal deixar pas a les “noves generacions” i “agraït” a tots els que han fet créixer la Creu Roja. Primer president elegit per la via democràtica i testimoni del profund procés de modernització de l’assemblea, en Daniel Fuentes deixa la Creu Roja, “només com a president”, mentre mira enrere amb “nostàlgia i satisfacció”.
Què se sent quan es decideix deixar el càrrec de president després de 20 anys lligat a la Creu Roja?
La veritat és que encara no en sóc conscient; han estat 20 anys viscuts amb molta intensitat.
Què l’ha motivat a deixar la institució?
Penso que 20 anys són molts, i s’ha de deixar pas a les noves generacions.
Com valoraria aquesta etapa de la seva vida?
D’aquests anys m’emporto la satisfacció que dóna representar una institució que té com a objectiu principal pal·liar les necessitats dels més vulnerables. És una cosa que no es pot explicar amb paraules…
De quina fita se sent més satisfet?
Totes les fites assolides tenen la seva importància i han suposat esglaons que han fet créixer i avançar la Creu Roja. Tot i això, durant la meva etapa hi ha hagut dues fites que han marcat de forma notable la trajectòria institucional de l’assemblea. La primera va ser la transició d’una institució militar a una Creu Roja civil, i el conseqüent procés democràtic per elegir el president de torn. La segona va ser la desvinculació del transport sanitari, la principal activitat que s’havia dut a terme durant molts anys, i el gir de la institució cap a projectes de caire social. Ambdues fites van donar lloc a avenços molt positius que van augmentar l’abast i la capacitat d’atenció de la Creu Roja.
La fi de l’etapa com a president és un punt i final, o continuarà vinculat a la Creu Roja?
La vinculació amb la Creu Roja és de per vida, i això ho sabem els que hem crescut amb la institució. Això sí, la meva activitat a partir d’ara serà com a voluntari i soci.
Quina paraula o sentiment li ve al cap quan mira enrere?
Tot i que sigui molt típic, només tinc paraules i sentiment d’agraïment, encara que si he d’escollir una paraula diria “nostàlgia”.
Ja sap què dirà a totes les persones que es reuniran al sopar de comiat del proper 3 d’octubre?
No tinc ni idea! Realment és una esdeveniment important perquè m’acompanyaran els meus companys de la Creu Roja, la meva família i els meus amics, i això és un escenari que no ajuda que surtin les paraules.
Quin consell li donaria a la nova presidenta, l’Ingrid Steinhoff?
Crec que els temps canvien i les circunstàncies també, de manera que el que era bo per a mi no té per què ser-ho per a ella. En qualsevol cas, crec que es una persona molt vàlida i amb una gran capacitat de treball. Si hagués de donar-li un consell, li diria que mai no perdi la il·lusió que, a dia d’avui, desprèn i encomana als voluntaris. Entre tots els que formem aquesta gran pinya aconseguirem que la Creu Roja continuï donant servei als mes vulnerables.
