I si diem les coses pel seu nom?
{mosimage}Amb les carns massacrades per les fiblades de mosquits de distintes espècies, els de sempre i els més ferotges, tigres o el que siguin, sí, aquests que ja no esperen que ens posem al llit per a atacar-nos, ho fan de dia, pel carrer, a casa, al mercat o a la feina, veiem, amb impotència, com en altres ciutats del país han posat en marxa mesures per a eradicar la plaga. A Castelldefels, les nostres autoritats, es limiten a visitar algunes cases, d’algun barri i dir que no deixem aigua estancada en els plats dels testos, que no poden fumigar…caram! i els altres sí? que ja ens immunitzarem…que ens dóna febre? ja ens hi habituarem…excuses de mal pagador. Si a ciutats més petites i d’un tamany similar se n’han sortit…ah!, resulta que prendre mesures surt car als municipis i, és clar, a la nostra ciutat gastar diners en nimietats no es porta, sobretot quan som tots els ciutadans i ciutadanes que ho patim…I, si diem les coses pel seu nom?
Picats i eixordits fem diàriament un acte de civisme agafant el transport públic, i, sorpresa!, en tornar de vacances la mai prou maleïda titular de Rodalies ens prepara un viatge al més enllà. Al més enllà de la llargada de les nostres cames. Algú ha decidit posar trens nous adaptats a una mida d’andanes noves, més altes. I, llavors, com que les andanes velles no han crescut durant l’estiu, doncs és difícil enfilar-se a un esglaó sense agafador. L’escalada complicada per a tothom és impossible per a la gent més gran o la gent carregada amb cotxets i maletes. Sí, a mig tren hi ha una porta senyalitzada per a la gent amb problemes de mobilitat, però també està adaptada a una andana més alta i tampoc hi puja una cadira de rodes…Així ens tracta l’Estat. Se’ns en foten mentre civilitzadament paguem el nostre bitllet com si anéssim ben servits. I si diem les coses pel seu nom? Fem-ho! Quina barra!!
