Gossos salvatges al zoo
Entrega del disc d’or al grup per “Metamorfosi”.
{mosimage}
Dilluns 29 de setembre a la tarda. El zoo de Barcelona sembla tenir un aire diferent. L’entrega d’un disc d’or a un grup de música com Gossos no sembla ser l’acte que els seus seguidors esperen veure en un emplaçament com aquest. Tot just d’arribar, es comencen a entreveure les primeres sensacions d’incertesa en les cares de la gent que gairebé una hora abans de l’acte busca l’indret concret on se celebrarà.
Premsa i públic s’arremolinen tot just passada l’entrada del recinte del zoo amb l’estranya sensació de sentir-se totalment fora de lloc dins del gran espai que representa el parc per una cerimònia tan familiar quan, de sobte, els integrants del grup apareixen en un cotxet dels que es fan servir per recórrer-lo. Els hi fan un petit “tour” abans de començar l’acte. Se’ls veu passar contents i entretinguts fent fotos i interessats en les explicacions del guia.
La pregunta que tothom es fa sobre si aquest és el lloc adequat per fer l’entrega del disc d’or i el petit concert acústic per repassar alguna de les cançons que l’integren, queda satisfactòriament resposta quan arribem al petit amfiteatre que la revista Enderrock, l’encarregada de l’acte, ha escollit prop de l’aviari. Aquest espai ens permetrà gaudir d’un ambient distès, familiar, amable i fins i tot amb un punt d’humor per moments.
Els membres del grup volen agrair tot el que representa per ells el rebre un disc d’or per un treball editat al 1997, interpretant alguna de les cançons que el conformen en el format acústic en què varen ser enregistrades en el seu moment. “Metamorfosi”, “Condemnats”, “Viure per sempre” o “Esperant en va”, totes amb més de 10 anys i alguna d’elles amb molta pols a les esquenes, sonen fresques i estranyament familiars tot i que fa molt que el grup no les toca. Ells mateixos reconeixen que han hagut de buscar a Internet alguna de les lletres pel temps que feia que no les cantaven.
Resulta entranyable veure com un grup que ha hagut de patir i lluitar durant anys contra les inclemències d’aquesta industria, que s’ha reinventat i ha evolucionat i que avui dia es troba al capdavant del panorama musical d’aquest país, torna a la sonoritat acústica que els va consolidar com una opció diferent en el que aleshores es va anomenar “rock català”, traslladant-nos per una estona en el temps i fent reviure en la gent aquella sensació d’estar vivint un concert d’un altra època, una època que hauria de ser llunyana però que es veu i se sent molt propera en l’atmosfera que es respira al seu voltant.
Volem felicitar en Roger, Juanjo, Santi, Natxo, Oriol i tot el seu equip per aquest disc d’or i pels recents 15 anys de vida del grup en el món de la música. Esperem que siguin molts més.
