La nova LEC: noves o velles solucions?
{mosimage}Les expectatives davant la Llei d’Educació de Catalunya han estat molt altes. Molts i moltes vam pensar que una nova llei, que es fa en un moment en què el mapa i la realitat educativa és molt diferent al de fa ben pocs anys, seria una llei que oferiria realment solucions, que seria valenta a defensar una educació pública laica de qualitat, capaç de posar-se a l’avantguarda dels sistemes educatius més reconeguts d’Europa i del món.
En la comunitat educativa catalana hi ha valors professionals, familiars, sindicals, polítics, etc. que cal escoltar, i a qui cal donar veu abans de tirar endavant una nova llei que pot néixer incompleta, poc consensuada i, fins i tot, obsoleta abans de posar-se a caminar.
La nova llei no soluciona, de moment, la dualització i segmentació del sistema educatiu, no garanteix la igualtat de drets i deures, entre centres públics i concertats, de manera que la distribució de l’alumnat nouvingut o amb necessitats educatives específiques, siguin físiques, socials o altres, sigui equitativa, no desenvolupa una concepció de l’educació al llarg de la vida, i ja està provocant una perspectiva de descontentament general en els professionals de l’educació i en les famílies per la manca de reconeixement de la implicació d’uns i dels altres…, entre altres mancances.
Podria semblar que com que l’educació és inicialment una competència de la Generalitat, això no afecta directament a Castelldefels, però res més lluny de la realitat.
Cada dia, és l’administració local, en les seves competències obligades, i en les que assumeix voluntàriament, qui respon a les demandes quotidianes de la ciutadania i de la comunitat educativa de manera especial. Volem poder donar respostes que ajudin a la cohesió social, a la igualtat entre nens i nenes, a la inclusió real, al dret a l’educació tota la vida. Per això, volem una llei que escolti als que cada dia són a prop del repte de gestionar i millorar l’educació, i que aporti, clarament, els recursos per fer-ho.