Carta a l'amic i camarada Antonio Mitadiel
{mosimage}Amic Mita,
Sempre que hem xerrat tu i jo ho hem fet en castellà però avui els meus sentiments volen fer-ho en la meva llengua nadiua. Ja fa uns anys, quan feia poc temps que vivia a Castelldefels, no recordo massa bé com va ser que et vaig conèixer i vam començar a parlar sobre el nostre barri comú i de les coses que s’hi podrien millorar. Amb la teva capacitat de feina i la nostra inquietud veïnal vam aconseguir crear l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Vinader, la qual cosa no hauria estat possible sense la teva obstinació. Vam treballar plegats durant uns quants anys i vam donar a conèixer el nostre barri. Recordo que el teu optimisme respecte als avenços de la nostra tasca molts cops m’irritava, però m’inspiraves confiança i em donaves empenta per seguir endavant, em sentia segura i confiada al teu costat. Sempre has tingut molta mà esquerra per tractar a la gent, tenies un do natural.
Tot i ser tots dos d’esquerres, comunistes per què no dir-ho, no sempre estàvem d’acord en la manera de transformar la nostra societat –debat etern entre els de la nostra ideologia-, eres tossut com una mula, Antonio, però aquesta qualitat juntament amb la teva perseverança i capacitat de treball em va fer continuar al teu costat. Sabies molt bé el que volies i on volies arribar.
El teu caràcter afable i planer et va fer guanyar molts amics de distintes tendències polítiques i socials. La millor prova la vam tenir el dia del teu comiat. Com a gran lluitador que has estat, et vas enfrontar a dos grans reptes: l’un molt difícil, però no imposible, que és el de canviar la societat; l’altre, impossible, va ser lluitar contra la teva malaltia. Tot i això, ho vas fer fins l’últim moment amb totes les teves forces i has mort de la mateixa manera que has viscut: lluitant sense defallir fins al final.
T’he de dir, sense menysprear el teu esforç, que tot això no hauria estat possible sense el suport incondicional d’aquesta gran dona que t’ha acompanyat sempre a l’ombra, la Carme, la teva dona que, fins l’últim moment d’una manera soterrada i anónima, ha estat incondicionalment al teu costat.
Sé que allí on siguis, llegint aquesta carta, faràs aquella rialla tan teva i diràs allò de “nos ha jodido”. No et facis il.lusions, tu no te n’has anat, restes entre tots aquells que t’hem conegut i t’hem estimat.
Salut Camarada!
Maite Glez. Estopà
