Cal una banca pública
{mosimage}A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 3,3 milions de persones (cada dia a Catalunya 1.000 persones van a l’atur); a 827.200 llars tots els seus membres estan a l’atur. Aquestes són algunes dades del que estan vivint moltes persones i famílies a Catalunya i Espanya. La crisi del capitalisme -sí, el capitalisme és el responsable de la crisi- encara no ha tocat fons. És una evidència que la crisi és amable amb els culpables (especuladors i banquers), i agressiva i dolorosa amb la gent treballadora i altres sectors de la societat: gent gran, dones, persones malaltes o discapacitades i els més joves.
I en aquest context, què fa la banca? El Govern Zapatero va ajudar la banca amb el Fondo para la Adquisición de Activos Financieros (30.000 milions d’euros ampliables a 50.000) que el nostre grup parlamentari d’IU/ICV-EUiA no va aprovar per la seva opacitat i absència de garanties sobre el trasllat d’aquets recursos públics (de tots nosaltres!) a l’economia real, com ja s’està demostrant.
La realitat confirma que els diners lliurats a la banca no han anat ni cap a les empreses, ni a les persones, és a dir, l’economia real. Cal pensar que aquest diners s’han quedat en mans dels bancs per refinançar els seus deutes i, per tant, la recuperació de l’economia real i de l’ocupació no són les preocupacions del sector financer. És més, el Banc de Santander ha anunciat 8.876 milions de benefici (un 9’4% més que l’any 2.007) i el BBVA 5.020 (un 0’2% més), anunciant repartiment de beneficis. No és lògic, ni democràtic, que els diners públics concedits vagin a les butxaques dels accionistes i no a les empreses i famílies.
Què cal, doncs? En el camí de desenvolupar una Banca Pública, deixar d’estar agenollats davant els banquers -com fa Zapatero- i convertir els avals lliurats als bancs en accions públiques. Una decisió perquè estiguin sotmesos a un control públic i democràtic, i per codecidir per fer que l’economia estigui al servei de les persones, donant la màxima importància a la creació d’ocupació, a un sistema de benestar, que s’incrementi la demanda interna, que es mantingui el teixit industrial i es doni suport a la petita i mitjana empreses.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat
