15 anys de català a Corea del sud
{mosimage}Fa quinze anys vivia a Seül, la populosa i trepidant capital de la República de Corea del Sud. Feia poc menys d’un any que la Hankuk University of Foreign Studies (HUFS) m’havia contractat com a lector d’espanyol, i recordo que quan em va arribar l’oferta, no m’ho vaig pensar gaire…, aquella barcelonina tarda de juny de 1993. El cas és que, a principis del mes de març de 1994, la professora Petra de Llanos i jo mateix vam inaugurar l’assignatura de Llengua Catalana (vegeu La Vanguardia, 24/05/1994, pàg. 27), amb el suport del prof. Park Chul, cap del departament d’Espanyol de HUFS; l’aleshores ambaixador espanyol, el Sr. Antonio Cosano; i diversos departaments de la Generalitat amb el quals jo havia estat en contacte gràcies a les gestions del catedràtic, i amic, Carles Bastons. Recordo que amb aquest catedràtic vam fer mil gestions…, fins i tot el President Pujol ens va enviar una carta a Seül animant-nos a tirar endavant l’assignatura.
Eren moments de gran satisfacció personal i, per què no dir-ho, política, allà a Seül, inaugurant per primera vegada en la història d’aquell país els estudis de llengua i cultura catalanes. En anys successius, a banda de l’assignatura pròpiament dita, vam organitzar a HUFS un mini Sant Jordi, amb llibres i roses, i un Onze de Setembre (la pancarta del qual encara guardo) amb un discurs molt sentit del Dr. Joan Colomines i Puig, aleshores responsable de Promoció Exterior del Català. Vam aconseguir també, després d’insistir-hi jo molt, tres beques per a un curs d’estiu de català a la Universitat de Vic, concedides pel Congrés de Cultura Catalana. I, fins i tot, l’alumne Cho-San (avui professor ja) va atrevir-se a publicar una primera gramàtica catalana en coreà (després d’hores i hores fent-me preguntes), que vaig donar personalment al President Pujol en una de les seves visites a Castelldefels, després que jo tornés a Catalunya. En fi, ja ho veieu, em colpeix força saber que l’assignatura de català encara existeix (he parlat amb el lector que la porta actualment) i que la llavor que vam sembrar ara tot just fa quinze anys sembla ser que és ben florida (vegeu el programa actual d’assignatures http://builder.hufs.ac.kr/user/hufsenglish/index.html). Ah, i vam fundar també un casal català i, perquè malauradament érem pocs, no vam poder obrir una penya barcelonista. Quan ets fora de casa, i fas país de veritat, t’adones com n’és, d’important, ser conscient de qui ets i del respecte que tots ens devem a tots… i que la sort és tan mutable com imprevisible.
