Tomàs Sayes, en lluita contra el Pla Bolonya
{mosimage}El nom de Tomàs s’escolta últimament en boca de tots aquells estudiants que lluiten per un fi comú: la paral·lització del pla Bolonya . Per a altres, és un noi que no menja, dorm a l’edifici de l’ETC de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el seu nom està a totes les parets del campus. Per aquells qui vulguin saber més, continueu llegint.
En Tomàs Sayes té 23 anys i és estudiant d’Enginyeria Informàtica de la UAB i militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, conegut com SEPC. Es veí de la comarca del Berguedà i habitant del municipi la Pobla de Lillet. També és membre del Consell de Govern de la UAB, encara que en aquestes darreres eleccions (novembre 2008) no s’hi ha presentat. Treballa com a informàtic en una empresa en la qual ara es troba “de vacances”, ja que des del passat dilluns 23 de febrer està duent a terme una vaga de fam indefinida. Ell ho defineix com “una acció contundent i extrema” amb l’única finalitat que hi hagi una resposta per part de les autoritats i institucions competents.
{mosimage}Abans de tot. Què significa per a tu Bolonya?
En una frase, ho definiria com una estratègia de l’Europa capitalista per tal d’avançar a una privatització de la universitat i altres sectors no estudiantils. Bolonya és una eina política més dels capitalistes per precaritzar, encara més, el treballador i el futur treballador, que som nosaltres, els estudiants. Per tant, creiem que la mercantilització no només es troba a la universitat, sinó que va més enllà de la universitat. Nosaltres només som “un sector” més en el procés de neoliberalització de la societat en el seu conjunt.
Un dubte… Per què hi ha tantes mobilitzacions durant el 2008/2009 i no les ha hagut quan aquest projecte s’estava realitzant? No creus que hi ha hagut un retard en les reivindicacions?
Portem des de 2001 fent mobilitzacions constants, però malgrat els set anys de lluita, no hi ha resposta. No crec que hi hagi hagut un retard, simplement que ara necessitàvem accions més fermes ja que en tot aquest procés no hem estat escoltats.
Quins principis té el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans? Quan sorgeix?
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és una organització estudiantil de l'esquerra independentista. Va néixer arran de la fusió de les organitzacions estudiantils “Alternativa Estel” i “la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)”. Un dels seus grans principis és defensar els drets del estudiants, dins i fora de la universitat, entre d’altres.
Quins és el motiu principal per a la vaga de fam?
Portem molt temps fent manifestacions, vagues estudiantils, referèndums no vinculants amb un rebuig d’un 80-90 per cent, ocupacions, entre altres actes de protestes. Totes aquestes reivindicacions sense resposta i amb un gran passotisme per part de les institucions han fet que hàgim d’ utilitzar unes altres vies de lluita més fortes. Heus aquí la vaga de fam indefinida.
La vaga la fas des del 23 de febrer però, quan vas decidir fer aquest pas? Com el vas fer? Què opinen la teva família i amics?
En l’Assemblea, al més de gener, del SEPC vam estar parlant de noves accions per aturar Bolonya durant el segon semestre. Accions més clares i fortes, aleshores vàrem pensar en la vaga de fam i després en la persona qui ho havia de fer. En un primer moment, vàrem pensar en un dels sis expedientats però era ja un altre pes molt gran. Finalment, jo vaig ser l’escollit. Respecte a la manera de preparar-ho tot, no va ser ràpida ja que havíem de buscar els metges, demanar la sala a l’ETC, trobar informació sobre les vagues de fam, etc. I quant a la meva família… van estar d’acord des del primer moment, sempre i quan els expliqués de forma clara tot el procés. Tot i així, estan preocupats, però ho accepten i em donen molt suport.
Per què has decidit fer-la aquí (UAB) i no a una altra universitat?
Per que aquesta és la meva universitat i perquè aquí van succeir els fets del 4 de març, dels quals demanem la retirada de les sancions i les expulsions d’estudiantes de la UAB.
Què ha de passar perquè s’acabi? És a dir, què esperes amb això?
Primer de tot, una resposta per part de les institucions, és a dir, un procés real de diàleg sobre l’aplicació de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior….) . En segon lloc, la decisió és meva i també de tot el nucli del SEPC.
T’esperaves que seria tan mediàtica la teva situació?
Teníem clar que havia de ser-ho, així que sí m’esperava aquesta resposta per part de la gent i dels mitjans de comunicació. A part d’això, estem satisfets per haver enfortit “La cultura del NO”, en el moviment estudiantil i per observar que les institucions s’han anat justificant cada vegada amb excuses diferents. També cal dir que, cada vegada més, tant el professorat com el PAS (Personal d’Administració i Serveis ) s’estan implicant més i observant que en tot aquest procés de Bolonya hi ha alguna “cosa fosca”.
Si vols continuar la lluita dia a dia amb en Tomàs, entra a vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com
QÜESTIONARI DE LA VIDA
- Una pel·lícula: “Nueve Reinas”
- Un color: Vermell
- Un ídol: Cap. No crec en els ídols.
- Un grup de música: Escàndol públic
- Un desig: Una altra cosa de la que no hi crec
- Un somni: Una universitat pública, popular, de qualitat, catalana i antipatriarcal.