El "combidador"
{mosimage}Fa un dies vaig assistir a unes jornades sobre Comunicació que em van fer adonar, del tot, que vivim en un món trepidant, amb un gran volum d’informació circulant, i que si no ets present a la xarxa, es pot dir que gairebé no existeixes. Vivim en l’època del 2.0 i ja no hi ha marxa enrere… Això no obstant, em permetreu que, per uns minuts, faci un viatge en el temps fins a la Salònica (avui Thessaloniki) de principis del s.XX i rescati, d’entre la comunitat sefardita que hi vivia en nombre considerable, un ofici ja extingit i que, d’alguna manera, està relacionat amb la transmissió d’informació… i de xefarderies també: em refereixo a la feina de “combidador”, paraula en llengua sefardita que en català vol dir “persona que es dedica a convidar gent principlament per a casaments o circumsicions”. És un ofici que va ser molt usual entre les comunitats sefardites de fa cent anys. Com ens recorda molt bé Michael Molho: “El paper del ‘combidador’ era especialment pintoresc. Atès que en aquella època encara no hi havia invitacions impreses, el ‘combidador’, en cas de casament, es feia càrrec de la doble llista d’adreces de parents, amics i coneguts d’ambdues famílies i, llista en mà, se n’anava a cridar de casa en casa, durant tot el dia, l’anunci del casori i fent, d’aquesta manera, les invitacions. Quan entrava en un pati, tenia l’obligació de cridar a la senyora interessada pel nom i cognom, en veu molt alta i clara, i anunciar-li solemnement i oficialment la notícia del casament afegint aleshores que ella, el seu marit, els seus fills, amics i coneguts, tots, estaven convidats a la cerimònia que s’havia de celebrar el dia x en el lloc xx. Podem imaginar-nos fàcilment l’espectacle que generava aquesta curiosa manera de convidar: tothom, en sentir els crits del ‘combibador’, sortia als patis o treia el cap per les finestres i aprofitava per demanar informació dels nuvis i de les seves famílies”. Des d’aquell moment, els comentaris, els elogis i les crítiques corrien com la pólvora. Un dels “combidadores” més famosos i respectats a la Salònica de l’època, tant pel seu enginy com pel bon humor amb què convidada, fou en Yacob Yoná, conegut també com a creador i compilador de coples. Hi ha coses que mai no canvien; només canvia, òbviament, el suport amb què les fem viatjar.
