Perplexitat basca
{mosimage}Jo vaig néixer a Bilbao, m’hi vaig criar fins als onze anys i la meva família és basca. Tinc contacte directe amb Euskadi i me n’arriba la perplexitat que expressa una part molt important de la ciutadania basca, més enllà de les seves preferències polítiques concretes, davant d’un pacte com el que permetrà que Patxi López sigui nomenat lehendakari amb els vots del PP. Perplexitat perquè el guanyador inapel·lable de les eleccions va ser el PNB, tant en nombre d’escons, en va obtenir 30, com sobretot en nombre de vots, i en canvi s’imposarà un govern en minoria del PSOE, amb tan sols 25 escons i el suport extern del PP. Perplexitat perquè a Euskadi existeix una clara majoria nacionalista, si es computen els vots totals, i en canvi es formarà un govern recolzat en un front espanyolista. Perplexitat perquè socialistes i populars han deixat de banda el seu enfrontament caïnita i sense treva arreu de l’estat, amb l’únic objectiu de foragitar el nacionalisme basc del govern. Perplexitat perquè, lluny de pactar un programa de govern, es basa l’acord en retallar els avenços que s’havien fet a favor de la llengua basca, ja prou maltractada per la història. Perplexitat perquè s’ha exclòs radicalment la participació electoral de diferents candidatures de l’esquerra abertzale, deixant sense veu una part significativa de la població, que s’ha abocat al vot nul i a l’abstenció. Perplexitat perquè aquesta operació d’exclusió política és la que ha fet possible que PP i PSOE sumin una majoria absoluta d’escons al Parlament de Vitòria. Al final fa la impressió que s’ha aplicat la Llei de Partits d’una forma desaforada amb aquesta finalitat: deixar sense representació una part de la societat per facilitar que els partits d’obediència estatal assolissin la majoria parlamentària. I al final s’acaba imposant la impressió que, per a determinats partits, tot s’hi val per tal d’assolir uns objectius polítics que poc tenen a veure amb la voluntat expressada a través de les urnes.