Literatura intercultural
{mosimage}Descansant una mica de les coples sefardites que darrerament em toca analitzar filològicament, tinc entre mans una deliciosa selecció d’episodis del Mahabarata indi en edició catalana de l’any 1935 de la mítica Editorial Barcino. Una petita joia, tant el llibret com la història èpica de les lluites entre els Pandava i els Kaurava. Precisament, em crida l’atenció com Arjuna, un dels cinc germans pandava, obté la mà de la princesa Draupadi en una acció heroica que revela el seu llinatge, fins aleshores amagat, i la missió per a la qual ha estat cridat, un xic semblant al que li succeí al jove Artús en extreure Excalibur de la pedra i ser proclamat rei allà mateix tot descobrint la seva veritable identitat. Les narracions èpiques de les diferents cultures acostumen a explicar els origens de manera similar, és a dir, homes o dones humils (o aparentment humils) es converteixen en éssers magnífics. Hi ha una història, però, que sembla funcionar a l’inrevés: la de la missió de Moisès que, d’entrada, segueix un procés invers al típic dels herois. Moisès és educat, des de petit, al palau del Faraó com un egipci. A més, com a membre de la casa reial del Faraó ho té tot: educació, posició social, prestigi en la guerra… No obstant això, i per convertir-se, posteriorment, en l’alliberador (heroi) del poble d’Israel fa un salt “qualitatiu”, i de tenir-ho tot passa a no tenir res, llevat és clar del favor de Déu, veritable protagonista de la història bíblica. Com sabem, Moisès neix hebreu (conditio sine qua non per esdevenir heroi) i la seva mare, Joquèbed, i la seva germana, Miriam, per salvar-lo, el deixen a les aigües del Nil fins que el recull la filla del Faraó i el fa “seu”. Tot i semblar egipci, Moisés és un hebreu que, fortament marcat pel destí, acabarà comportant-se com a tal. En definitiva, haig de confessar que aquestes històries, llibresques o orals, sempre m’han atret força, així com els estudis literaris interculturals.
Per acabar, i en aquesta línia, no puc estar-me’n de compartir amb vosaltres el link http://journal.oraltradition.org , corresponent a la publicació del Center of Studies on Oral Tradition de Missouri, per als qui us interessi la literatura de transmissió oral d’arreu del món.
