Llei d’Educació de Catalunya
{mosimage}La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), pactada fa unes setmanes al Parlament de Catalunya, va ser fruit d’una “nova” majoria política, formada pel PSC, CiU i ERC, de la qual n’ha quedat fora precisament ICV, un dels socis de govern, que denuncia que la llei afavoreix l’escola concertada sense imposar-li obligacions reals. A ningú no se li escapa que la participació de CiU ha permès reelaborar la LEC. Pensem que d’un projecte de govern, aquesta llei ha passat a ser una llei de país que, a més, tindrà durada en el temps més enllà dels canvis de govern. La llei més important de la legislatura, sens dubte, ha comptat amb el consens de CiU i ha suposat el trencament del Govern. I és que s’ha fet molta i molt bona feina: de les 412 esmenes presentades per CiU, un 90% han estat acceptades o transaccionades. Cal destacar que és la primera vegada a l’Estat espanyol que un partit que ha estat de govern i és alternativa de govern pacta una llei d’educació, des de l’oposició. Aquest partit és Convergència, i cal dir que CiU ha actuat amb una gran responsabilitat davant d’un tripartit trencat, ja que érem conscients que teníem un clam social per garantir que, més enllà de les diferències polítiques, fóssim capaços d’assolir un acord i retirar l’educació de la confrontació. S’ha de dir ben clar: CiU posa de manifest que si s’haguessin imposat els postulats d’ICV, ara tindríem una llei partidista que només satisfaria una minoria del país. En aquest sentit, era incompatible fer possible una llei de país i l’acceptació de les esmenes d’ICV. Vull destacar de la llei pactada que deixa sense efecte el decret espanyol que pretenia introduir una tercera hora en castellà a les escoles, ja que la norma estableix que sigui la Generalitat qui decideixi sobre la distribució dels horaris. Bé, acabo insistint que CiU ha treballat, com sempre, des de la responsabilitat de país amb l’objectiu de comptar amb una llei que generarà estabilitat en el món educatiu i l’allunyarà de la confrontació política…, que no és poc.
