CONVERGÈNCIA, escurçant les distàncies
{mosimage}Com tots molt bé sabeu, a les eleccions europees celebrades el passat 7 de juny, Convergència i Unió va assolir uns resultats realment bons que, malgrat l’elevada abstenció, podrien estar indicant l’inici d’un canvi de cicle polític. La nostra formació política és l’única a Catalunya que ha pujat en percentatge i en vot al mateix temps. D’altra banda, vaig trobar poc afortunat que el “secretari d’organització Montilla”, ignorant ser qui és i la institució que representa, s’afanyés a comparèixer abans de fer-se oficials els resultats electorals perquè quedés ben clar que el PSC havia guanyat… “perdent” un cop més, afegeixo jo. A Espanya, però, Zapatero va tardar no sé quants dies a reconèixer que el PSOE havia perdut, i amb poca humilitat. Una cosa està clara: finalment, els catalans hem castigat Zapatero. Se n’haurà adonat? Això d’anar incomplint promeses a tort i a dret havia de passar-li factura… i el fet que sigui del Barça tampoc no ens fa més propers emocionalment… Lamento molt l’alta abstenció a Catalunya, un dels territoris de l’Estat on va ser més elevada, igual que a Euskadi. A Convergència pensem que un dels factors que ho expliquen és que allà on governa qui no ha guanyat les eleccions es crea desafecció política, ja que el ciutadà se separa voluntàriament de la política. Això també ha de canviar.
Si seguim en la línia de treball marcada, amb la seriositat i la constància que ens defineixen, els resultats de les pròximes autonòmiques poden portar noves realitats. I és que els governs que es formen contra la voluntat del poble (com ara el “nostre” Tripartit a la Generalitat), és aquesta mateixa voluntat la que, al final, els acaba desemmascarant. Ja ho anirem comentant.
Armand Güell
President local CDC