Sèries i cançons d'una època
{mosimage}Escric aquestes línies encara sobtat per les desaparicions dels famosos del món de la televisió i l’espectacle que s’han produït al llarg d’aquestes últimes setmanes. Titlleu-me de superficial, però avui em ve de gust referir-me a uns personatges i persones que van marcar bona part de la meva infantesa i primera adolescència televisives, una època d’educació tardofranquista en imparable transició del B/N al color… I el primer, sens dubte, for en Kwai Chang Caine, protagonista de la sèrie Kung fu, interpretat pel traspassat David Carradine. Sí, en aquest cas, fou en Kwai més que no pas en Carradine el qui va em va condicionar, especialment a l’hora de crear-me una primera imatge, idíl.lica, del taoisme i el budisme, desmentida anys després quan em vaig assentar a l’Extrem Orient. D’altra banda, l’exuberant cabellera de la Farrah Fawcett (aleshores també Majors) i la “llum” que l’envoltava em van enlluernar durant molt de temps, mai no havia vist una rossa tan rossa… fins que va irrompre en la meva vida l’Olivia Newton-John, de Grease, i que mereix un capítol apart. “Los Ángeles de Charly” era una sèrie fluixeta que entretenia els meus berenars de pa amb xocolata dels dissabtes, i que mostrava als pares (i a les mares) que les dones eren alguna cosa més que no pas la submissa condició a la qual l’Espanya de Paco Martínez Soria les havia reduït. Finalment, tanco l’escrit parlant de l’ínclit Michael Jackson, tan controvertit darrerament com genial durant uns anys. Als 80, vaig comprar-me alguns dels seus LP (¿algú sap encara que volen dir avui dia aquestes sigles?) les cançons dels quals vam ballar fins a no poder més amb la colla del barri. Anys més tard, i durant els moments més durs de la meva estada a Seül (aquell inacabable mes d’agost monsònic de l’any 19… noranta i no sé quants, plujós i asfixiant…), una cançó seva (You are not alone ‘No estàs sol’), repetint-se una vegada i una altra al CD, va fer-me companyia les nits i matinades en què m’empassava, sense volum a la tele, els programes americans que oferia l’AFNK (American Forces Network Korea), el canal de ràdio i televisió de les tropes americanes destinades a Corea, i que no tenien altra funció, aquests programes, que distreure’m de la confusió tan grossa que aleshores m’escanyava. Descanseu tots en pau, doncs, i amb vosaltres una part ja superada de la meva existència.