Commemorar una derrota per superar-la
{mosimage}El dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, commemorem la derrota militar de 1714 que va comportar la supressió de les institucions catalanes i la submissió del país a les lleis de Castella. Una commemoració amb què s’homenatgen tots aquells que al llarg de la història han lluitat per Catalunya, i que alhora vol ser un recordatori d’on venim i de per què el nostre país encara no pot decidir per si mateix el seu futur. A principis del S. XVIII vam perdre una guerra i l’estat català va ser anorreat, i l’any 1939, com a conseqüència d’una altra guerra perduda, ens va ser arrabassada l’autonomia limitada que havíem assolit tot just l’any 1931. Ara tornem a disposar d’una certa capacitat d’autogovern, establerta primer en l’Estatut d’autonomia de 1979, i ampliada amb el nou Estatut aprovat l’any 2006. És poc per a una nació mil·lenària com Catalunya, però és el que ara mateix ens permet avançar en la recuperació de la nostra sobirania. Una de les conseqüències més greus de la nostra submissió nacional és l’elevadíssim dèficit fiscal, la diferència, a l’entorn de 20.000 milions d’euros, entre allò que paguem els catalans en impostos i el que rebem en despesa pública. Aquest és un mal que ve de lluny, ja l’any 1715, després de la derrota de l’11 de setembre, Felip V va imposar a Catalunya un impost abusiu sobre el cadastre per cobrir el cost de l’exèrcit d’ocupació, i des d’aleshores que no hem deixat de pagar més del compte. El nou Estatut ens permetia començar a retallar aquest dèficit, amb uns ingressos addicionals de 5.630 milions d’euros per a la Generalitat i la garantia que els catalans no perdríem posicions en el rànquing de renda per càpita després d’haver pagat els impostos. Però al final, amb el nou acord de finançament, el que ens han retallat ha estat l’Estatut, i a sobre amb el consentiment entusiasta del tripartit, que ens vol presentar com a victòria el que és una derrota. Tot i així, els temps estan canviant i cada dia hi ha més catalans que diuen prou als enganys i a les falses victòries. Que tingueu una bona Diada.