Onze de Setembre

Onze de Setembre

{mosimage}Quan llegiu aquestes línies, faltaran pocs dies perquè Catalunya celebri la seva Diada nacional, l’Onze de Setembre, una data per a la reflexió i, actualment, una immillorable ocasió per valorar quin és el futur que, com a nació, més ens convé als catalans, atès el menyspreu que ens evidencia Espanya. I parlant de diades nacionals, durant el mes d’agost he estat rellegint articles sobre l’imperalisme japonès i la seva política expansionista, que tant de mal va causar, entre d’altres, a xinesos i coreans. Recordo ara un Onze de Setembre que vaig organitzar, l’any 1996, a la universitat coreana en la qual treballava aleshores, i la bona rebuda que sempre va tenir la cultura i llengua catalanes entre aquells estudiants asiàtics. Al principi, no sabia ben bé per què, però amb el temps vaig saber que la història contemporània de Corea és “molt semblant” a la de Catalunya. Vull recordar que del 1910 al 1945, Corea va estar sota ocupació japonesa i va ser sotmesa a polítiques d’assimilació molt accentuades per tal que el coreans esdevinguessin fidels a l’emperador nipó. Així, sota el lema “Naisen ittai” (Japó i Corea, un sol país) els diaris i revistes publicats en coreà van ser tancats i als escriptors se’ls forçà perquè escrivissin només en japonès. Alhora, els estudiants que parlaven coreà –la llengua pròpia– a classe eren castigats i hi hagué una forta pressió perquè, a més, s’adoptés el japonès com a llengua vehicular, fins i tot, a les llars. També es van adoptar noms japonesos en lloc dels coreans i s’obligà a resar en temples xintoistes, aliens a les creences autòctones coreanes. Precisament, la Diada nacional de la República de Corea del Sud s’ha celebrat fa poques setmanes, concretament el 15 d’agost. Aquesta data, però de l’any 1945, suposà la fi de l’ocupació japonesa. S’havia frustrat l’objectiu de l’Imperi japonès d’eradicar la identitat nacional coreana, les seves arrels i cultura i, per tant, l’anorreament com a poble i nació… ¿Enteneu ara per què sempre em vaig sentir com a casa els anys que vaig passar al sud de la península coreana?