Diem-li independència. Diem-li, senzillament llibertat
{mosimage}Quan de forma pacífica i lúdica s’exerceix el dret a decidir, a través d’una urna, qualsevol pregunta motiu de la consulta és lícita en l’exercici de la llibertat. Ara bé, l’Estat espanyol, aquest tant constitucionalista ell i tan democràtic, en conèixer que en un poblet del nostre territori es convocava, per part d’una entitat, una consulta en la qual la pregunta demanava als seus veïns i veïnes si estaven d’acord, o no, amb la independència de Catalunya per la via democràtica i pacífica, dins el marc de la Unió Europea, ha decidit impedir que s’utilitzés una sala municipal perquè impedir-ho, llei en mà, no podia. Però la cosa es comença a fer grossa perquè mentrestant “l’ancien régime”, el de la dictadura i el feixisme, representat per la “falange” convoca una manifestació en el llogarret i, com que està registrada com a partit legal, se li dóna permís per exhibir-se. Això que finalment s’ha vist que només pretenien provocar, no deixa de ser una anècdota sorgida del túnel del temps, simbologia feixista, braç en alt…memòria d’un temps que no hem d’oblidar.
Ara bé, si això podia posar pals a les rodes no ho ha fet, com tampoc el vergonyant paper de l’Estat, sí aquest que us comentava al principi, tan socialista ell… es fa representar per un “falangista”. Un “falangista” representant els interessos de l’estat democràtic. Quina tria, oi? I encara ens pregunten per què no ens hi sentim bé amb aquest Estat?
Aquesta ha estat la darrera “boutade“ d’un Estat que, com fa segles, no es conforma a espoliar-nos i abrandar la bandera de l’ unitarisme sempre que es tracti de Catalunya.
I com que preguntar per la via democràtica és més lícit que imposar la por, han aconseguit l’efecte contrari, la taca d’oli s’estén i ara una seixantena de ciutats ja han iniciat els processos per a les consultes promogudes per entitats diverses i avalades per càrrecs municipals electes, i amb el suport de partits i formacions independentistes. Des d’ERC, que en donem suport, treballem per a fer encara més gran la taca d’oli, fins i tot volem que esquitxi les nostres ciutats blindades per alcaldes que no en són propers i hem començat a caminar…necessitarem moltes passeres i no serem dels primers però en els processos d’alliberament, que són llargs i en els quals sentirem el rugir de la fera, cada pas valent, sense pors atàviques, ens fa anar endavant i ens apropa a l’horitzó de la llibertat. Diem-li llibertat, diem-li independència.