Impostos, una qüestió de justícia
{mosimage}El sistema fiscal és una peça fonamental del model social: qui, què i per a quins motius es paga, per tal de poder fer les polítiques públiques i per a poder redistribuir la riquesa. És per això que les reformes fiscals són un aspecte clau de la política econòmica.
En aquest dies hi ha gent que es pregunta: s’han de pagar més impostos? Qui els ha de pagar? Per a què serviran? Preguntes normals que es fan, especialment, les persones assalariades i els consumidors, que són els que de debò paguen impostos en aquest país. Ja que qui té rendes més altes, sectors de la patronal i els especuladors, volen que les coses segueixin com fins ara: eludir la fiscalitat amb mecanismes existents o bé, directament, continuar fent frau fiscal.
Les polítiques fiscals de fa 30 anys, i fins ara, no han primat la igualtat. És a dir, que pagui més qui més té i, així, redistribuir la riquesa. Les reformes fetes pel PSOE i PP (amb el suport de CiU) han aprofundit en la injustícia fiscal. Per la qual cosa es comprensible que les persones assalariades i consumidors desconfiïn, ja que no han de ser els qui paguin la festa.
Clar que cal una reforma fiscal per a fer front a la crisi, però no pas baixant impostos, com defensen amb tota la barra CiU i PP; però tampoc n’hi ha suficient amb les timideses del PSOE. A l’Estat espanyol, ha arribat el moment d’impulsar una reforma en profunditat, que garanteixi dues coses: que paguin més qui més tenen i que, un cop recaptats més recursos, aquests es redistribueixen més equitativament. És a dir, una reforma per a la justícia fiscal.
És una evidència que es necessiten més diners per als serveis públics, les escoles i els hospitals, les infraestructures i el transport, l’atenció a la gent gran i les pensions, la recerca i la cobertura d’atur…. Però de quines butxaques han de venir? Doncs de qui més diners té i guanya, que no són els assalariats, ni els consumidors i ni les classes mitjanes. Què cal reformar, doncs, dels impostos?: Potenciar impostos directes, sobre els indirectes. Recuperar l’impost de patrimoni. Mantenir els impostos de societats, successions i donacions. Un impost verd, perquè pagui més qui més contamina. Combatre el frau fiscal. Augmentar l’IVA només als productes de luxe. Que els esportistes d’elit paguin impostos com tothom. Eliminar els paradisos fiscals. Que les rendes del capital tributin més, no l’índex fix del 18% d’ara. Acabar amb les Societats d’Inversió de Capital Variable, que són utilitzades per les grans fortunes per aconseguir grans avantatges fiscals….
Aquestes són propostes per a una reforma fiscal per tal que pagui qui més guanya, qui més té. És de sentit comú i de justícia.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat
