La deriva econòmica
{mosimage}Les polítiques errònies del govern espanyol i la manca d’iniciativa i de lideratge del govern català ens estan enfonsant, encara més, en la misèria. Quan a molts països d’Europa ja es comença a parlar de recuperació, tothom reconeix que l’estat espanyol trigarà més a superar la recessió i els responsables governamentals ho pretenen justificar amb excuses de mal pagador- i mai tan ben dit-, com ara que Espanya va entrar en crisi després que els altres i per tant és normal que se’n surti més tard. Òbviament això és mentida, la crisi no va arribar més tard, sinó que el govern de Rodríguez Zapatero, per interessos electorals, es va negar a reconèixer-ne l’evidència fins que les dades econòmiques no van resultar irrebatibles. I una vegada acceptada la realitat la resposta ha estat maldestra, caòtica i inefectiva. Aquest estiu hem estat testimonis del desgavell provocat per la improvisació, amb mesures com ara l’ajuda als aturats sense cap prestació, i ara se’ns amenaça amb una imprecisa pujada d’impostos per tapar els forats causats per la dilapidació estatal de recursos.
A Castelldefels mateix hem vist com, procedent de l’anomenat “FEIL” o “Plan E” del govern de Madrid, hem rebut una pluja de diners que obligatòriament s’havien de destinar a obres senzilles i no prioritàries. Senzilles, perquè s’havien d’executar íntegrament dins l’any 2009, i no prioritàries perquè no podien haver estat incloses en el pressupost municipal. Els ajuntaments no poden deixar passar cap oportunitat de finançar millores a la ciutat, i per tant és lògic que s’adhereixin a aquest pla, que ha permès fer algunes actuacions positives, però des d’una perspectiva més àmplia és evident que el govern espanyol ha malbaratat molts recursos per mantenir artificialment uns llocs de treball i unes empreses constructores durant uns pocs mesos, i en canvi no ha ofert cap solució als problemes financers dels municipis. La resposta a la crisi passa per invertir en l’economia productiva, ajudar els que ho passen malament, retallar despeses innecessàries, contenir la pressió fiscal i fins i tot reduir alguns impostos per estimular la inversió i el consum, justament el contrari del que estan fent els governs espanyol i català.