Lluís Companys, assassinat fa 69 anys
{mosimage}El passat 15 d’octubre, es complien els 69 anys de l’assassinat de Lluís Companys, president de la Generalitat republicana elegit democràticament. El president Companys va ser detingut el 13 d’agost de 1940 pel nazisme alemany, va ser lliurat a la policia franquista, empresonat al Castell de Montjuïc de Barcelona i, després d’un consell de guerra sumaríssim, afusellat per la dictadura.
És una obligació democràtica retre homenatge a Lluís Companys, i a tots els lluitadors antifranquistes, cada 15 d’octubre. És de destacar que aquest any, a Mèxic i hores abans del dia 15, el conseller Joan Saura i el ministre espanyol, Francisco Caamaño, lliuraven a la néta de Lluís Companys la declaració de reparació del President afusellat.
Un acte necessari però que, lamentablement, arriba massa tard. Ara cal donar noves passes. El pas següent, per dignitat i per a la millora de la qualitat de la democràcia, és l’anul·lació del seu judici i, que aquesta anul·lació, sigui la primera de totes les sentències franquistes dictades per tribunals declarats ja com a il·legítims.
La dictadura franquista va assassinar centenars de milers de persones, va liquidar les llibertats i negar els drets nacionals, va suposar l’exili per a molts homes i dones. Però cal dir que, també, és responsabilitat del franquisme i d’una concepció amnèsica de transició política que vam viure, que som encara un país de memòria reprimida. La desmemòria i la negació de la nostra història han estat una eina de repressió, de sometiment, de por i de combat contra la nostra consciència col·lectiva com a poble i una base per a la deformació de la història.
Des de l’arribada de les forces d’esquerres al Govern de Catalunya, i amb la llei de la memòria històrica, es va esmenant de mica en mica aquesta desmemòria que era letal. El concert d’Homenatge oficial als represaliats del franquisme, celebrat al Palau Sant Jordi el mateix 14 d’octubre, n’és un clar exemple. Però és fonamental, conjuntament amb la llei de la memòria històrica, que les famílies, les escoles i les universitats, els mitjans de comunicació i les institucions, facin de transmissors a les joves generacions que les llibertats democràtiques i que els drets socials i nacionals, no han estat un regal i que cal el compromís personal i col·lectiu perquè avancin.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador genera d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat