Parlem-ne, ens sent algú?
{mosimage}Quan em poso a escriure aquestes ratlles, sempre tinc la sensació que em dirigeixo a unes lectores i lectors de la nostra ciutat que de ben segur tenen opinions, retrets, queixes, satisfaccions que voldrien expressar i no tenen cap finestra oberta. Estic convençuda que a voltes quan es produeix al carrer, barri, a l’estació, a l’autobús, a qualsevol àmbit urbà de Castelldefels quelcom que voldríem compartir la nostra ciutadania no té canals. I que lluny em queden la gran quantitat de reglaments que des de fa anys es couen dins les parets del nostre Ajuntament! Grans paraules que sonen a buides, molt soroll per tan poca teca…
Quan miro al meu voltant i veig que les televisions locals de ciutats i viles més petites estan dins les xarxes de les televisions locals, que les veïns i veïnes posen el contrapunt a les paraules dels que governen, que l’oposició pot parlar i mostrar els arguments de contrast…senzillament sento una gran enveja.
Més enllà de mil reglaments de participació, calen canals i enderrocar les muralles de la censura. És curiós com només en quedem excloses algunes ciutats, totes amb governs socialistes, tot i que la nostra té un alcalde socialista, però un govern amb CiU i ICV-EUiA i els socialistes. Les parets del nostre Ajuntament són massa impermeables al soroll del carrer, les orelles dels que ens manen massa sordes a la remor de la gent; ara bé, fabriquem reglaments quan, cada cop més, des d’aquelles parets s’està insonoritzat al que passa a fora.
Tapiats entre els murs no detecten com ha crescut el malestar per la, diguem-ne, dolentíssima gestió de les obres. Tothom sap i es resigna a patir molèsties per millorar; ara bé, quan aquest patiment es deu a la mala organització i planificació, a unes despeses que podien estalviar-se, llavors la cosa canvia. Mirem, si no, a tall d’exemple ja que seria impossible en l’espai d’aquestes ratlles fer-ne un llistat exhaustiu, unes obres d’una vorera a uns metres a tocar de l’Ajuntament: durant més d’un any s’ha construït una finca nova on abans hi havia un taller, el carrer ha estat ocupat per la tanca de l’obra i els aparcaments reduïts. Bé, doncs, en acabar , fa poc van fer una vorera nova de trinca que ara mateix les obres municipals han tornat a rebentar per a canviar-ne les rajoles. Increïble! Fer i desfer i això val calers.
Mentrestant continuen oberts els grans canalons que han fet a voreres, al bell mig i amb passarel·les per accedir a les cases fa més d’un mes i…
Si els murs són impenetrables, s’hauran de buscar escletxes, des de dins no ens podem permetre deixar passar res, però sobretot s’ha de treballar també des de fora, amb reglament o sense ja que poc obrirà cap porta mentre el blindatge sigui tan ferotge.
N’ hem de parlar encara que no ens escoltin, hem de picar pedra fins a fer prou brogit perquè se’ns escolti, i prendre’n nota quan ens venguin el paradís a canvi d’uns vots que no els donen impunitat ni poden fer servir de taps de cera.
