Ja tenim nou teatre, felicitats Castelldefels
{mosimage}El desembre de 1909, impulsat per Manuel Girona i sota la direcció de l'arquitecte Enric Sagnier, Castelldefels celebrava la finalització d'obres i la consagració del que amb el pas del temps ha esdevingut un dels elements arquitectònics més emblemàtics de la ciutat: l'Església parroquial de Santa Maria.
Amb el mateix entusiasme i amb la mateixa il·lusió amb què els nostres antecessors van viure aquells moments, avui, cent anys després d'aquell esdeveniment, els ciutadans i ciutadanes de Castelldefels inaugurem el nou teatre de la ciutat, la seu de les arts escèniques, i ho fem amb la voluntat i el desig que esdevingui una peça essencial en la vida cultural de la Ciutat i un orgull per a Castelldefels.
Obrim les portes a una instal·lació moderna per acollir una de les expressions artístiques més antigues. En apropar-nos a la història de la humanitat veiem que el teatre és present en totes les societats, fins i tot ho era en aquelles que encara no havien descobert l'escriptura.
{mosimage}Tal com li agrada explicar al gran actor i director Robert Lapage, el teatre va néixer, probablement, d'una manera casual. I ho diu així:
"Una nit, en els temps immemorials, un grup d'homes s'havia ajuntat en una pedrera, al voltant del foc, per escalfar-se i explicar-se històries. De cop, un d'ells va tenir la idea d'aixecar-se i d'utilitzar la seva ombra per il·lustrar el que recitava.
Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets uns personatges més grans que els de la realitat. Els altres, sorpresos pel que veien, van anar reconeixent en aquelles ombres qui era el fort i qui era dèbil, qui era l’oprimit i qui era l'opressor, el déu i el mortal. I van poder veure la seva realitat amb uns altres ulls".
I és que Teatre vol dir això:
Lloc per contemplar, per explicar històries des d'una altra òptica.
Contemplar i explicar històries que ens ajudin a conèixer-nos, a mostrar-nos mútuament com som i com no som i com ens agradaria ser, que ens ajudin a entendre o a apropar-nos als conflictes dels humans, que ens ajudin a entendre una mica més el món en què vivim.
Durant més de dos mil anys el teatre ha estat el mirall del món i, a través de la seva mirada, ens hem fet més humans, més persones. Perquè el teatre aconsegueix provocar emocions. És capaç de fer-nos sentir, de commoure'ns i fins i tot de pertorbar-nos i incomodar-nos. No és estrany que tingui aquest efecte, ja que el teatre sovint afronta amb gosadia els conflictes i les virtuts humanes més importants:
En definitiva, tal com diu Harold Pinter, “el teatre és l"exploració de la realitat a través de l'art".
Aquesta és la importància del teatre i d’aquesta importància ve la nostra insistència en la necessitat de disposar d'un equipament com aquest, de defensar que no es pot entendre una ciutat sense teatre.
{mosimage}Hem treballat molt per arribar a aquest moment i ara tot està a punt per poder començar a gaudir els fruits d'aquest treball.
Tenim al nostre abast una instal·lació funcional que ens permetrà continuar amb més bones condicions la feina que hem fet, durant gairebé quinze anys, a la Sala Margarida Xirgu.
Tenim un teatre que ha estat dissenyat per donar suport a la creació artística, a la formació i difusió cultural que tant les entitats com un públic cada vegada més exigent ens demanaven. Tenim a l'abast una instal·lació que vol guanyar-se l'estima de tots i esdevenir un orgull per a la ciutat.
És el resultat d'un treball compartit, realitzat per un equip de professionals implicats i carregats d'il·lusió i entusiasme que ha conduït aquest projecte amb la responsabilitat i el compromís de la feina ben feta. A tots, gràcies!
Així doncs, després d'una llarga espera, el teatre Plaza s'ha fet realitat: Un teatre pensat amb el cap i impulsat amb el cor.
I com en qualsevol representació escènica, quan el públic està preparat, hi ha alguna cosa que canvia: es fa el silenci, de mica en mica es va enfosquint la sala i comença la màgia… . Seiem còmodament i preparem les nostres ments i els nostres esperits.
Senyores i senyors: La funció està a punt de començar.
JOAN LLUÍS AMIGÓ
Regidor de Cultura i
Politiques Transversals
Medi Ambientals
Cap de llista ICV-EUiA