Promoció
{mosimage}La darrera vegada vàrem parlar de la publicació, però ens faltava la part corresponent a la promoció. A l'hora de promocionar un llibre -posem per exemple un que s'anomenés “Tríptic”- , hem de tenir clars dos conceptes. El primer és que perdrem calers -ja es va parlar-, i el segon és que ens agradi o no, els nostres amics i coneguts encara tenen voluntat pròpia, o dit d'una altra manera: els amics són uns cabrons. Li demanaria, estimat lector, que no s’escandalitzés encara, esperi’s a acabar de llegir l’article i entendrà per què ho dic –per què ho són encara se m’escapa–.
El primer pas de la promoció és el producte mateix. Cal que faci aquest incís. És molt important que el llibre tingui un preu raonable. Diguem que “Tríptic” és un llibre d'unes 100 pàgines, un preu correcte serien 9 €. Hem de comptar amb el marge de les llibreries –nosaltres perdrem diners, però les llibreries no en tenen cap culpa–, de manera que cal buscar on imprimir bé de preu –en el meu cas lulu.com–. A Castelldefels, aquest llibre el posaria a la venda a la Llibreria Canillo, i la Ma'at –l'Ànec blau–, ja que cobreixen públics prou diferents, i ambdós són llibrers vocacionals.
Ara sí, toca promocionar. Els amics solen ser les primeres víctimes, però vostè té un handicap. Quan es coneix l'autor, de sortida es pressuposa poca qualitat –i els seus amics no en són una excepció–. Però per això cal que li comprin el seu llibre –només alguns dels seus amics li compraran, una cosa és que siguin bellíssimes persones i l’altra que els interessi el més mínim el que vostè o jo puguem escriure–, i el més difícil encara, que el llegeixin. Només una part dels que comprin el llegiran, per tant li recomano –i això és molt important– no preguntar mai què pensen del seu llibre, per evitar situacions incòmodes.
De cara al lector desconegut –que com que no el coneix pensa que vostè és un escriptor–, hi ha vàries coses a fer. La primera la té a les mans, i és que aquest diari és un molt bon vehicle per donar-se a conèixer. Per tant, seria important que aquí es parlés del llibre –el ”Tríptic” –, explicant on es pot comprar –Canillo i Ma'at–, a quin preu –9 €–, i altres que ja depenen de si se l'entrevista, es fa una ressenya, o si és prou pocavergonya com per aprofitar un article per promocionar el seu llibre –personalment ho trobo menyspreable–. Un altre pas és fer una presentació a la biblioteca, per exemple el dia XX a les XX.XX, o altres com la ràdio, internet -a la meva web faig ressenyes de llibres autoeditats-, etcètera.
Ho sento, ja no puc més, porto tot l'article amb un pes al cor que no puc suportar. He de confessar que quan vàrem parlar d'escriure a La Voz, només vaig demanar que, emulant Paco Umbral, pogués parlar del meu llibre. Curiosament, avui havíem quedat de parlar de la promoció, i no he pogut resistir-me a matar dos pardals d'un tret –amb perdó de l'apologia de la violència gratuïta que suposa matar innocents pardals, tot i la innegable optimització de recursos inherent al doblar beneficis amb el cost d'un sol tret–. No cal que li digui com em sento, de brut i miserable, i que acceptaré qualsevol penitència que m’imposi, però ja que està fet, permeti'm convidar-lo a apropar-se a una llibreria o a la presentació del llibre, que el pobre no va poder triar el seu autor.
