Penyes Altes de Moixeró

Penyes Altes de Moixeró (2.279 m.)

{mosimage}A uns 20 km al sud de la cadena principal dels Pirineus Orientals s’alcen les serres de Cadí i de Moixeró, que separen la Cerdanya del Berguedà, zona declarada Parc Natural que allotja paratges de gran bellesa. Les Penyes Altes són el sostre de la serra de Moixeró i es troben aproximadament a un quilòmetre de la vertical del centre del túnel del Cadí (que no està al Cadí sinó al Moixeró). Un cim d’altitud modesta, fàcil d’assolir per camí senyalitzat que passa per boscos de pins, prats i, cap al final, amb algunes petites trepades fàcils per roca.

{mosimage}  

  • Època recomanada: De juny a setembre.
  • Viatge: Des de Castelldefels, C-32 fins a Sant Boi; A2 fins a Abrera, C-55 i C-16 per Manresa, Berga i el túnel del Cadí fins a l’àrea de servei de la sortida nord. Preguntar  a la gasolinera per la sortida cap a Riu de Cerdanya, que es troba a menys d’un quilòmetre. Al centre d’aquest petit poble, preguntar per la pista (apta per a qualsevol vehicle) que puja al refugi del Serrat de les Esposes (5 km). Total, 152 km., 2 h 30 min.
  • Allotjaments: Refugi del Serrat de Les Esposes, guardat en temporada i amb un sector lliure en absència del guarda. www.serratdelesesposes.com. Cal trucar amb antelació al telèfon 669 757 266. Diversos allotjaments a Riu i a Bellver de Cerdanya. Oficina de Turisme de la Cerdanya: Tel. 972140665 . http://www.cerdanya.org
  • Aproximació amb cotxe: Des del refugi del Serrat de les Esposes seguim la pista que continua cap amunt.  A 1,7 km surt una pista secundària a l’esquerra tancada als cotxes. Hi ha un cartell que indica per aquest trencall un dels possibles punt d’inici de la excursió a les Penyes Altes. Nosaltres no vàrem optar per aquest, sinó que vàrem continuar amb cotxe per la pista principal uns 3,5 km més fins a una bifurcació amb rètols indicadors: a la dreta cap al refugi dels Cortalls de l’Ingla, i a l’esquerra cap al Coll de Pendís, aquest tancat amb una barrera. Aparquem aquí el cotxe a uns 1.770 m d’altitud.
  • Excursió a peu: Creuem la barrera i allí mateix ens trobem un altre trencall. Deixem el que va cap al coll de Pendís i agafem el que gira cap a l’esquerra. Hem de seguir aquesta pista que, a poc a poc, gira cap a la dreta pujant fins a un  coll  on trobarem un altre trencall. Deixem a l’esquerra la pista que baixa i seguim per la dreta (S). Bona vista cap a la serra del Cadí. De seguida la pista es fa planera durant més d’un quilòmetre, surt del bosc i s’enfila amb un parell de revolts fins al seu final en un collet (1.970 m.) amb bones vistes cap a la Cerdanya i cap als cims de Moixeró, Penyes Altes i la Tosa d’Alp. Tenim als peus una valleta amb prats on hi ha la cabana de Moixeró. Des d’aquí baixem una mica pel camí tot girant una cap a la dreta a trobar el sender GR 150.1, senyalitzat amb marques de color blanc i vermell (és el de més amunt dels diversos caminets que travessen la pradera del pendent nord del pic Moixeró).  Seguim el GR cap a l’esquerra (E) , passem prop d’un coll i tornem a entrar al bosc de pins (2.000 m.). El sender  s’enfila, passa per uns quants collets amb vistes cap al Berguedà i  dos o tres trams de trepada fàcil per roca calcària fins arribar al cim de Penyes Altes de Moixeró (2.279 m., 2 h). Magnífiques vistes cap a la Cerdanya i el Berguedà, la Tosa d’Alp, la Serra de Cadí, el Pedraforca i la cadena pirinenca principal des del massís del Carlit fins a Andorra. Tornada pel mateix itinerari en 1 h. 30 min.
  • Cartografia: Mapa excursionista “Cerdanya”, escala 1:50.000, de l’Editorial Alpina.
  • Meteorología: www.meteocat.com
  • Observació:  Les excursions ressenyades en aquesta secció poden comportar riscs i dificultats que cada persona ha de valorar segons la seva experiència i capacitat. Les persones amb poca experiència cal que vagin acompanyades d’un guia. És imprescindible anar adequadament equipats i amb assegurança. És convenient ser soci d’una entitat excursionista i federar-se. La temporada amb presència de neu és variable d’uns anys a uns altres i s’ha de tenir molt en compte. Els horaris (que no inclouen les aturades), són estimacions. Les excursions s’han de començar com més d’hora millor i no s’han d’emprendre si les condicions meteorològiques previstes no són bones.