Reforma, no eliminació, de l’Impost de successions
{mosimage}Els impostos són una peça fonamental del nostre model democràtic, econòmic i social. El sistema fiscal defineix com les persones i entitats jurídiques en funció de la seva riquesa han de realitzar les aportacions a la societat per a garantir-ne la justa distribució i les polítiques socials a desenvolupar. Sobre la fiscalitat a Espanya, desenes d’entitats, com Càritas, Confavc, CCOO, UGT, l’Ocuc o SOS-Racisme, han fet públic en un manifest que “Les actuacions que darrerament s’han produït en matèria de política fiscal responen en general a una mateixa orientació: introduir rebaixes fiscals en els impostos directes, que graven les rendes i els patrimonis, i augmentar els impostos indirectes, que paguen per igual tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència de la seva capacitat econòmica”. Per aquesta raó, si a l’Estat espanyol no s’ha consolidat una fiscalitat justa i, a més, vivim una crisi que fa necessària una reforma del sistema fiscal per a garantir l’Estat del benestar, la pregunta és: Què reformem dels impostos? ICV-EUiA ho té clar, una reforma per a garantir que pagui més qui més diners té i guanya, per a poder redistribuir la riquesa i per a garantir la igualtat d’oportunitats. Això ho defensem a Castelldefels, al Parlament i al Congrés. És per això que, ICV-EUiA està en contra d’ eximir l’impost de successions als milionaris, ja que no és compatible amb les polítiques socials que es necessiten a Catalunya. Seria just, si avança la reforma PSC-ERC, que una família formada per un cònjuge i 2 fills amb un pis i una patrimoni d'1,5 milions d'euros deixi de pagar?, o que una família de 3 fills que hereten un pis més un patrimoni de 3 milions d'euros paguin un 70% menys que actualment? Per a nosaltres no.
L’impost sobre el patrimoni s’ha suprimit, les grans fortunes tenen mecanismes per a no contribuir, el frau fiscal és intolerable i ara es vol pràcticament eliminar el de successions. Estem a favor de la reforma de l’impost de successions, però no de la pràctica supressió. A Catalunya, és una evidència que es necessiten més diners, i no menys, per als serveis públics, les escoles, la salut pública, les infraestructures i el transport, l’atenció a la gent gran i les pensions, la recerca i la cobertura d’atur, i el finançament dels ajuntaments.