Catalunya necessita un canvi de rumb
{mosimage}Encetem un nou any que estarà marcat per la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, en principi la propera tardor, o potser abans si el president de la Generalitat es decideix a avançar-les. En interès del país el millor fóra avançar-les, perquè durant els propers mesos tan sols podem esperar una accentuació de les pitjors tendències del tripartit català, en la mesura que cada partit intenti marcar perfil de cara a la seva clientela electoral. En aquesta línia s’han d’entendre iniciatives com el projecte de llei de vegueries, promogut pel Departament de Governació dirigit per ERC, quan és obvi que una norma tan controvertida al territori i subjecta a la modificació de lleis estatals té ben poques expectatives de prosperar en el darrer tram de la legislatura. I podríem seguir amb altres exemples, com ara el projecte de llei de creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que tampoc no compta amb el consens de tots els municipis afectats, però que ha estat impulsat pel Departament de Medi Ambient, dirigit per ICV, probablement pensant més en satisfer els seus electors que no pas en les necessitats reals de l’Empordà. Aquesta forma d’escombrar cap a casa ha estat una constant d’aquest govern, i anirà a més. I en la mateixa línia també tenim el darrer acudit de l’alcalde de Barcelona, aquest en clau municipal, que vol distreure el personal amb el projecte il•lusori dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Una convocatòria ràpida de les eleccions ens estalviaria mesos de gesticulació, estèril en el millor dels casos, quan no directament perjudicial, i obriria la porta a la configuració d’un nou govern sense urgències electoralistes i amb una agenda clara de lluita contra la crisi i de resposta al bloqueig estatutari. En tot cas, sigui quina sigui la data de les eleccions, la necessitat d’un canvi de rumb és evident, durant aquest darrer any l’atur ha crescut a un ritme desbocat, assolint una taxa que és el doble de l’europea, i produint un augment notable de la pobresa a la nostra societat. D’altra banda s’ha incomplert reiteradament l’Estatut, per culpa del Govern “amic” del PSOE, però també per les renúncies del tripartit, amb exemples com el nou finançament, que no ha servit per evitar que els Pressupostos de la Generalitat prevegin un creixement del dèficit per al 2010 del 199,3%. Hem de fer foc nou, i per això CiU es marca com a objectiu per aquest any portar el canvi a Catalunya, per superar la crisi econòmica i aixecar el país.