Empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom
{mosimage}Quan vaig venir a treballar a l’Ajuntament de Castelldefels (1995), una de les primeres coses que se’m va encarregar fou preparar un conveni amb el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) per a respondre a les noves necessitats d’una ciutat creixent en població i compromesa amb drets de les persones nouvingudes. Castelldefels i Catalunya són terres d’acollida i respectuoses amb la diversitat. A Catalunya ja hem arribat a 7,5 milions d’habitants, un augment de població degut principalment a l’arribada d’1 milió de persones en els darrers deu anys. És a dir, la immigració és un fet definitori de la societat catalana i requereix respostes integrals de les administracions.
Una d’aquestes respostes fou la signatura, fa un any, del Pacte Nacional per a la Immigració (PNI) què és un compromís adreçat a tothom, no només als nouvinguts. El Pacte busca la coresponsabilitat de la societat (entitats, associacions d’immigrants, partits, govern, ajuntaments, sindicats, patronal) per continuar construint aquesta societat diversa, on tothom pugui gaudir dels mateixos drets i tenir els mateixos deures. En aquest context la mesura que vol aprovar l’Ajuntament de Vic sobre l’empadronament és un error, una injustícia, una deslleialtat i una il·legalitat.
Un error, ja que el padró és un instrument per saber qui viu a un lloc, la qual cosa facilita la planificació de serveis per a tota la ciutadania. El padró no és un mecanisme de control de la immigració irregular. Una injustícia, perquè no empadronar persones que viuen al municipi obstaculitza l’accés a drets bàsics com la salut i l’educació.
Una deslleialtat, perquè incompleix el PNI on es diu “afavorir l’empadronament de totes les persones que viuen al municipi” i “impulsar la unificació dels criteris d’inscripció al padró municipal”. Una il·legalitat, perquè la Llei 7/1985, de 2 d’abril, estableix que empadronar-se és un dret i una obligació per a tota persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i situació administrativa.
Sobre immigració a Europa hi ha dues maneres de legislar. Una, la que veuen les persones immigrades com a mà d’obra: aquesta és una posició insolidària, i l’acord de l’Ajuntament de Vic n’és un exemple. I l’altra, com el PNI o els programes de l’Ajuntament de Castelldefels, és el reconeixement de la ciutadania, per a garantir els drets i l’exigència dels deures a tothom: autòctons i nouvinguts.
El que han pactat CiU, PSC i ERC a Vic fomenta la discriminació i assumeix la política xenòfoba. Drets i deures per a tothom, per a viure junts, és la política intel·ligent, encertada i de dret. L’Ajuntament de Vic s’equivoca i ha de rectificar.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat
