Ens prenen el pèl?
{mosimage}Sí. L’equip de govern municipal,des de fa força temps, però sobretot últimament, n’ha fet de la presa de pèl sistemàtica una característica, potser la més significativa, de la seva acció al capdavant de la ciutat. Érem conscients de la seva nul·la coherència amb els principis que diuen, almenys en campanya,defensar. Hem vist com canvien el vot, com aquell que es muda de camisa segons a qui ha de visitar arribant a fer estranyes maniobres. Guanyar una votació per a fer content aquest ventall ideològic tan pintoresc que representen els obliga a fer autèntics jocs malabars. I no parlo des del coneixement sinó des de l’autèntica estupefacció que, lluny d’abandonar-me a mesura que passa el temps, diuen t’acostumes a tot, es fa més gran. Sabem que tot el que vingui d’Esquerra, per exemple, ja és sota sospita, malgrat que gràcies a Esquerra presideixen la Generalitat, fins i tot si presentem una moció, recolzats per un mandat del Parlament de Catalunya on els seus col·legues han tingut un paper important, per una causa tan de sentit comú com és l’equiparació de les famílies monoparentals a les famílies nombroses, ai las! Hauran de fer bonificacions en els impostos? Doncs s’empassen la ideologia o el que sigui que tenen i apa! Tots a votar en contra. Com s’atreveix Esquerra a demanar el mateix que demana el Parlament? Aquí, al nostre feu de Castelldefels, no passaran! I si cal algú amb mala consciencia s’absentarà del Ple en el moment oportú perquè ningú li pugui recriminar la seva cooperació al marro comú del poder.
Una de les eines més efectives amb les quals compten és un butlletí municipal que n’hi diuen Castell on converteixen en ciència-ficció allò que ni tan sols arriba a ser ficció. En aquest vademècum dels seus deliris, desgranen visions i desitjos com si fossin realitat, llàstima que els que el llegim vivim a la ciutat i trepitgem cada dia una realitat que a ells se’ls desvetlla molesta, encara que de tant en tant encara l’emboliquin amb plàstic no reciclable, però no passa res a dins en les pàgines brillants i satinades ja ens expliquen la campanya que estan fent contra les bosses de plàstic, campanya que no abasta el mercat tot i que els honestos paradistes ho han demanat, no siguem mal pensats només han d’anar als súpers…
I, com que he començat a garlar i tinc tantes coses al pap que en aquest modest espai no puc entaforar, hauré de donar per finiquitat aquesta lletania, però us puc ben assegurar que d’allò que ens diuen poca cosa és veritat i sí ens prenen el pèl i s’han passat!