Haití
{mosimage}El tema únic d'aquest article havia de ser el nou calendari escolar. Però donades les circumstàncies, valorem que després de fer-ne un breu comentari, ho deixarem per a reflexions futures i parlarem avui de la greu situació d’Haití.
Respecte el calendari comentar que, sovint, en les decissions polítiques no causa tant de malestar social el QUÈ com el COM. I en el món de l'educació, com en altres grans temes, no es poden plantejar grans canvis sense pensar en tots els col.lectius als qui afectarà. Parlem de l'eix entorn del qual gira la majoria de logística social,familiar,comercial…que pot afectar també la laboral i productiva.
Per tant, per redefinir-lo, – si se en valora la necessitat-, cal escoltar tots els agents de la comunitat educativa i de la societat en general que s'hi veuran afectats, a més de recordar que no es tracta de copiar models d'altres països només perquè allà funcionin. Nosaltres som un altre de país…amb un clima,uns costums,unes tradicions diferents…cal no oblidar-ho, o el que en un lloc és un element de benestar es pot convertir a Catalunya en una caricatura. Ja en seguirem parlant.
Aquests dies, com és natural, molta gent ens pregunta sobre Haití, sobre què cal fer, com resoldre la situació. Des de la nostra posició política (ICV-EUiA) que,constantment, i no de manera oportunista, denuncia els desequilibris en el desenvolupament humà que hi ha al món, sempre hauríem de treballar plegats, amb organitzacions internacionals enfortides, per la defensa dels drets de les persones, dels treballadors i treballadores i per la protecció de la fràgil sostenibilitat del planeta. No hem d’esperar que les situacions siguin tan insostenibles que veiem morir de cop tanta gent com la que viu a Castelldefels
Volem expressar el nostre dolor i solidaritat perquè la tragèdia és desmesurada i les imatges, com ha dit algun periodista, sembla que arriben de l'Infern. I no ens cansem d'alertar que estem deixant milions de persones cada dia fora de l'abast dels aliments, els medicaments, les infraestructures més bàsiques. I seria ja l'hora que ens aturéssim a pensar que seguim tenint molts éssers humans al límit d'un precipici que no resisteix la força d'un terretrèmol o de qualsevol altre fenomen natural salvatge.
Haití és la crua conseqüència de no fer polítiques mundials serioses, de no moure'ns a una per una Humanitat que acaba de perdre, en un minut, centenars de milers de persones. No és un desastre natural sinó fruit de la suma d’errors i abandonaments històrics. Les campanyes que aquests dies es posen en marxa ajudaran en el més bàsic, tot i l’inicial caos estrepitós. No deixeu de col.laborar, Però després cal construir un nou Haití, com cal refer la mirada sobre molts altres llocs del món, que viuen en la mateixa situació de risc.
