Problemes, sempre problemes
{mosimage}Tinc un problema, amic lector. Per avui havia preparat un article magnífic, de lluny el millor que he escrit mai, una radiografia de la societat en primera persona, àcid però tendre, punyent i simpàtic alhora… de fet, estic pensant enquadernar-lo i vendre'l com el meu darrer llibre, però ha passat l'impossible. Quan li ho digui, no s'ho creurà.
He trobat feina. Gràcies, sabia que s'alegraria per mi, però ja no li puc parlar de la situació del que busca la feina. Podria aprofitar el text i no haver-li dit res, ho sé, però jo no puc mentir d'aquesta manera. A vostè, estimat, tot i que completament desconegut lector -a excepció, és clar, del meus pares, hola papa, hola mama-, a vostè no li puc mentir en una cosa així. Qui em podia dir que trobar feina seria un problema? De fet, qualsevol.
Perquè si alguna cosa ens defineix és que no estem mai contents. Ja veurà. Ara que tinc feina, aquells que més estimo em diuen que em veuen menys sovint, i cada cop més distant -sobretot la videoconsola-, i per si fos poc, la feina és del que havia estudiat, -d'arquitecte, aprofito per fer una crida a tothom a temps perquè NO faci arquitectura, és la pitjor feina del món, però fent la professió més bonica del món-, de manera que no només he de treballar, sinó que a més a més ho he de fer bé perquè se suposa que estic format, i així, de cop… costa, la veritat, costa. En canvi, quan treballava apilant maletes a l'aeroport, la única formació que necessitaves era haver jugat algun cop al Tetris.
Una altra cosa, al poc de començar a treballar em vaig comprar quelcom similar a una agenda, i com a bon arquitecte, em vaig decantar per una cosa “pija” i de disseny, traduït, un iPod Touch -és a dir, un iPhone, però sense telèfon, que encara no hem cobrat la primera nòmina i ja estem gastant. I ja posats a fer propaganda, la meva consola és una Wii-, però en les dues setmanes llargues que fa que la tinc no l'he pogut connectar mai a internet. Per què? Per què ara no tinc temps d'anar als bars on anava quan era a l'atur i que tenien Wifi, i perquè els meus veïns s'han decidit a posar claus a totes les seves xarxes, cal ser insolidari.
Això sí, he descobert coses com, per exemple, que abans que el Cuní ja hi ha algú a la tele, i que els tuppers mai són suficients. Però res digne d'escriure'n un article al respecte. Com pot veure, tot un problema.
Però, ara que ho penso, estimat lector, potser el meu problema no ho era tant, perquè -i disculpi'm si m'equivoco-, l'important no és tant de què es parla, el que és realment important és amb qui es comparteix la conversa. I si vostè ha llegit fins aquí, això és el que realment importa, perquè sàpiga, estimat lector, que he gaudit molt de la nostra conversa. Fins la propera.
