Quo vadis, Espanya?
{mosimage}No es pot governar una societat sense un full de ruta clar i raonable. Això ho estem veient a Catalunya des que el tripartit ocupa la Generalitat i, sobretot, a l’Estat espanyol on dia rere dia es van improvisant les coses, o almenys així ens ho sembla a la majoria de mortals. Un govern, anomenat socialista, aplicant mesures poc socials, com ara la jubilació als 67 anys, cortina de fum per emmascarar, sens dubte, l’elevada taxa d’atur que patim. Per acabar-ho d’adobar, el ministre Corbacho va enviar una carta als pensionistes en què els comunicava un increment de l’1%, però a l’hora de cobrar han vist que és menys que l’any passat. Fa uns dies, l’Artur Mas deia que “abans d’allargar l’edat de jubilació, cal fer altres coses, perquè l’edat real de jubilació son 62 o 63 anys: Si realment fos als 65 anys la Seguretat Social s’estalviaria molts diners. També podria existir la jubilació a temps parcial, on la persona tingués una feina a temps parcial”. A més, les propostes per reformar el mercat laboral presentades per Zapatero arriben tard i a deshora i són fluixes. Així, en aquesta deriva en la qual navega el govern de Madrid malauradament tots hi sortim perdent. Que lluny queda aquell eslogan que omplia les boques socialistes en la darrera campanya electoral: “Si gana Zapatero, gana Catalunya”, que lluny! Fins i tot, Montilla ha admès públicament que la impopularitat i descontrol creixents de l’“amigo” Zapatero poden influir (negativament s’entén) en el paper que puguin jugar els socialistes catalans a les autonòmiques. Vaja! Per postres, a Europa ningú se’n refia de nosaltres, més aviat al contrari, i tampoc veig gens clar que el PP sàpiga sortir-se’n si arriba a governar. Rajoy només ataca, crítica i no concreta. Curiosament, serà CiU la formació política que aporti el seny a tanta disbauxa i doni un cop de mà (ja fa setmanes que ho fa) per redreçar la malmesa economia espanyola. I, com deia l’Enric Juliana a La Vanguardia: “els diputats del PSC a Madrid callen, Convergència els ha pispat el seu millor lema dels darrers anys: ‘Temps difícils, gent seriosa”.