La crueltat vers els animals
{mosimage}Fa unes setmanes es va mantenir un debat força interessant al Parlament de Catalunya entre partidaris de la “fiesta nacional” i antitaurins (en els quals m’incloc). Es van sentir opinions diverses i semblava com si les dues parts enfrontades tinguessin prou arguments per justificar-se, i no és així, no pot ser així quan parlem del patiment innecessari d’un animal — el brau –, que per molt bé que visqui o el tractin abans d’anar a les places, la seva mort a mans d’un molt mal anomenat “maestro” (mestre, de què?) és totalment gratuïta; i el que és encara pitjor: fa feredat veure el públic, de tota condició i llinatge, assedegat de sang en el més pur estil de la Roma clàssica gaudint d’una “faena” que veritablement costa d’entendre què té de “feina”. I així, trobem que els taurins apel.len a la tradició però cal recordar que, en termes filosòfics, qualsevol tradició, perquè sigui acceptable, ha de passar pel sedàs del pensament crític, si no, no es pot justificar. Des de l’ètica, a més, podem argumentar també que no és justificable moralment la crueltat contra cap ésser viu. D’altra banda, a mi, això del debat identitari al voltant dels toros m’és ben igual. Per extensió, el sadisme vers els animals no sap de fronteres i, per tant, serien inacceptables, sense cap mena de dubtes, les curses de braus, els correbous i tota manifestació “cultural” que no mostri respecte pels animals. És així de simple i complicat alhora. Simple perquè és una evidència racional, i complicat perquè topa amb els instints primaris de les persones, per la qual cosa sóc pessimista perquè m’adono que és gairebé impossible que l’ésser humà deixi mai d’imposar el seu poder davant d’un animal o un altre ésser humà (que consideri inferior) per imposar la seva llei o criteri, i menys si, a més a més, això li serveix de diversió.