Un govern colgat per la neu
{mosimage}A Castelldefels la nevada del dia 8 de març gairebé no ens va afectar directament, però només calia atansar-se a Barcelona per viure’n el caos . Quan es produeixen situacions meteorològiques excepcionals és normal que hi hagi problemes de mobilitat, i la ciutadania pot comprendre i acceptar moltes de les incomoditats que es produeixen. El que no es pot acceptar és que aquells que han de dirigir les operacions per fer front a l’emergència desapareguin, s’amaguin i no donin la cara. El govern del tripartit no va liderar el país durant aquell dia, van passar unes hores llarguíssimes abans no va ser capaç de donar cap indicació sobre el que succeïa i sobre el que s’havia de fer, i els mitjans de comunicació radiofònics i digitals van esdevenir l’únic recurs d’una ciutadania que se sentia deixada de la mà de Déu. L’endemà, amb la situació a les carreteres gairebé normalitzada però amb mig país sense llum, el tripartit va activar el seu argumentari: el caos viari era responsabilitat de la gent, que malgrat els avisos de tempesta havia agafat el cotxe, i la gran apagada a les comarques de Girona era culpa exclusiva de la companyia elèctrica. Però aleshores, si els avisos sobre l’emergència I havien estat tan explícits, què feia el conseller Saura a Mallorca, el director general de protecció Civil dormint a Manresa i el president Montilla qui sap on? Endesa és culpable de l’escassa resistència de les línies elèctriques i de la manca d’inversió, totalment d’acord, però correspon a la Generalitat controlar-ne el bon estat, i de fet l’any 2006 la mateixa direcció general d’Energia ja preveia que la xarxa es podia col·lapsar. No s’han fet els deures i tan sols ha calgut que nevés una mica més del compte per deixar centenars de pobles i ciutats a les fosques.
